33. El complement preposicional
Elemental 1
Verbs amb preposició
El complement preposicional és un complement verbal que va introduït per una preposició que està determinada pel verb. És a dir, hi ha verbs que necessiten tenir una preposició per al complement que els acompanya: a, amb, en, de.
Fixeu-vos en aquests verbs:
En Pere s’assembla a l’àvia Teresa.
Sempre he pogut comptar amb ells.
La Carla confia molt en la seva capacitat.
L’èxit sempre depèn de les circumstàncies.
Aquests complements es poden substituir per pronoms febles. Si el complement té la preposició a, amb o en, el pronom és hi. Si el complement té la preposició de, el pronom és en.
En Pere s’hi assembla. ← (a la seva mare)
Sempre he pogut comptar-hi. Sempre hi he pogut comptar. ← (amb la teva ajuda)
La Carla hi confia molt. ← (en les seves capacitats)
L’èxit sempre en depèn. ← (de l’esforç invertit)
Alguns verbs preposicionals
- Recordar-se de…
Em recordo de quan era petit. Me’n recordo.
Et recordes del que t’he dit? Te’n recordes?
Es recorda molt sovint de vosaltres. Se’n recorda.
Ja no ens recordem del que fèiem abans. Ja no ens en recordem.
Us recordeu d’aquell programa? Us en recordeu?
No es recorden de nosaltres. No se’n recorden.
- Assabentar-se de…
Ja t'has assabentat de la notícia? Ja te n'has assabentat?
Ell s'ha assabentat de la notícia. Ell se n'ha assabentat.
No ens assabentem de les notícies. Mai no ens n'assabentem.
Sempre us assabenteu de les notícies. Sempre us n'assabenteu.
Jo m'he assabentat de la notícia avui. Jo me n'he assabentat avui.
- Estar d’acord amb…
Estic d’acord amb tu. Hi estic d’acord.
Si estàs d’acord amb el projecte, signa. Si hi estàs d’acord, signa.
No està d’acord amb el resultat de la prova. No hi està d’acord.
No estem d’acord amb els caps de l’organització. No hi estem d’acord.
Esteu d’acord amb mi? Hi esteu d’acord?
Estan d’acord amb la nova normativa. Hi estan d’acord.
- Interessar-se per…
M’interesso per la fauna autòctona. M’hi interesso.
T’interesses pels conflictes internacionals. T’hi interesses.
Es va interessar per les noves tecnologies. S’hi va interessar.
Ens interessem per la literatura medieval. Ens hi interessem.
Us interessareu per aconseguir el títol. Us hi interessareu.
S’interessaven per la música clàssica. S’hi interessaven.
- Assemblar-se a…
M’assemblo a la Núria. M’hi assemblo.
T’assembles a ta mare. T’hi assembles.
S’assembla a son germà. S’hi assembla.
Ens assemblem a la mare. Ens hi assemblem.
Us assembleu a l’avi. Us hi assembleu.
S’assemblen al pare. S’hi assemblen.
- Fixeu-vos que aquest darrer verb, assemblar-se, també té un ús no preposicional:
La meva germana i jo ens assemblem.
En Joan i el seu cosí no s’assemblen gaire.
El teu pare i tut us assembleu molt.
Intermedi 3
El complement preposicional o de règim verbal sempre és introduït per una de les preposicions següents:
a | Contribuïm a la reconstrucció del campanar amb un donatiu. |
de | No et descuidis d’avisar-me. |
en | Sempre penso en vosaltres, quan hi aneu. |
amb | No s’ha fet mai amb gent com aquella. |
per | Em preocupo per vosaltres. |
La presència d’una preposició o d’una altra depèn del verb. A continuació hi ha una llista d’alguns verbs o perífrasis verbals que normalment van amb preposició.
Preposició a | Preposició de | Preposició en | Preposició amb | Preposició per |
---|---|---|---|---|
accedir acostumar-se afanyar-se atrevir-se contribuir dedicar-se exposar-se obligar procedir renunciar |
adonar-se burlar-se descuidar-se dubtar oblidar-se parlar penedir-se recordar-se riure's queixar-se |
confiar consistir creure entossudir-se exercitar-se implicar-se pensar interessar-se vacil·lar somiar |
anar amb compte avenir-se col·laborar comptar conformar-se estar d'acord fer-se haver-n'hi prou trobar-se somiar |
atabalar-se interessar-se preocupar-se amoïnar-se optar |
- Sovint el complement preposicional s’adjunta a verbs que formen una expressió conjunta amb un nom o un adjectiu.
Estic d’acord amb la proposta de celebrar el comiat divendres.
Avui estem segurs d’haver encertat el plantejament.
- La substitució pronominal del complement preposicional es pot fer amb les formes hi o en, segons la preposició que l’encapçali.
- Quan va introduït per a, en, amb o per, se substitueix per hi:
La Joana pensa en l’Aina. → La Joana hi pensa. - Quan va introduït per de, se substitueix per en:
Sempre parlen de política. → Sempre en parlen.
- Quan va introduït per a, en, amb o per, se substitueix per hi:
- Cal tenir en compte que hi ha verbs que canvien de sentit (o prenen un matís especial) quan s’usen amb preposició.
Fer-se amb algú. (Fa referència a tractar-hi, parlar-hi, no té el sentit de fer.)
Entendre en informàtica. (Es refereix a ser especialista, saber-ne, no té el sentit d’entendre.)
Suficiència 3
Canvi i caiguda de preposicions
- En registres formals, quan el complement preposicional és introduït per en o amb i al darrere hi va un infinitiu, substituïm la preposició per a o de.
Es complauen en preparar grans festes. → Es complauen [en] a preparar grans festes.
El va amenaçar amb denunciar-lo a la policia. → El va amenaçar [amb] de denunciar-lo a la policia.
- Quan el complement preposicional és una oració introduïda per la forma que, en registres formals la preposició se suprimeix. Si en resulta una construcció forçada o ambigua, s’hi pot introduir algun element (el fet que, la idea que, la possibilitat que…).
No estic d'acord amb aquesta idea → No estic d'acordambque defensis aquesta idea.
Estem segurs de la decisió que hem pres. → Estem segursdeque l'hem encertat amb aquesta decisió.
El jutge s'ha basat en les proves aportades → El jutge s'ha basatenque és menor d'edat
(millor: El jutge s'ha basat en el fet que és menor d'edat)
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 13. Les instruccions
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 24. L'explicació
- 25. El text argumentatiu
- 26. L'esquema i el resum
- 27. La predicció
- 28. La ressenya
- 29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català