Tornar
1. L'alfabet
Bàsic 1
Les lletres de l’alfabet català són les següents:
| Grafia | Nom | Exemples de com sonen | Grafia | Nom | Exemples de com sonen |
|---|---|---|---|---|---|
| a | a | alt, cafeteria | n | ena | no, cinc, canvi |
| b | be alta | buc, àrab | o | o | ona, pot, hospital |
| c | ce | cap, cel | p | pe | peu |
| d | de | dau, fred | q | cu | quan |
| e | e | èxit, ell, pare | r | erra | cara, serra, dir |
| f | efa | fill | s | essa | sac, cosa |
| g | ge | got, gent, diàleg | t | te | te, vent |
| h | hac | ham, hawaià | u | u | ull, cauen |
| i | i llatina | indi, iogurt, noia | v | ve baixa | vi |
| j | jota | joc | w | ve doble | watt, web |
| k | ca | kiwi | x | ics, xeix | taxi, xai, examen |
| l | ela | lent | y | i grega | faraday, banya |
| m | ema | mà | z | zeta | zebra |
- D’aquestes lletres, cinc són vocals, a, e, i, o, u, i la resta són consonants.
- Cal fixar-se que cada exemple correspon a un so determinat per a cadascuna de les lletres; per tant, quan hi ha dos exemples, vol dir que els sons són diferents en cada paraula.
- Hi ha algunes lletres modificades, com la ç, que sona com una ss, i la ela geminada, l·l, que sona com una ela doble.
- D’acord amb la tradició ortogràfica valenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra i essa també reben les denominacions efe, ele, eme, ene, erre i esse.
Els dígrafs
Hi ha combinacions de dues lletres que es pronuncien amb un sol so: són els dígrafs.
| Dígraf | Exemples | Dígraf | Exemples |
|---|---|---|---|
| rr | sorra, carrer, parra… | ig | passeig, mig, maig… |
| ss | tassa, massa, classe… | tx | despatx, fitxa… |
| ll | colla, fulla, palla, llapis… | tz | atzar… |
| ny | canya, Catalunya, pany… | tg | metge, fetge, platges… |
| qu | queixal, quilo, paquet, màquina… | tj | platja, mitja… |
| gu | guepard, guilla, paguem… | ts | potser… |
| ix | caixa, faixa, reixa… | sc | piscina, ascensor… |
Cal tenir en compte que:
- Els dígrafs rr i ss no apareixen mai al principi ni al final de la paraula, només entremig:
carro, bossa (però rata, coses…).
- Quan escrivim qu i gu davant de i i e, la u no sona. Si volem que soni, hi posem dièresi:
guitarra, esquí (però pingüí, qüestió…).
- El dígraf ig sona com tx quan és a final de mot.
passeig, mig, despatx, empatx…
- El dígraf ix, en paraules com caixa, faixa..., sona com un sol so (el de la x) en part del català oriental.
Bàsic 2
Alternances ortogràfiques
Com podeu comprovar, les grafies poden tenir més d’un so. N’és un exemple la grafia c, que tant pot sonar com a cap que com a cel, o la g, que pot sonar com a gat o com a girafa.
I també passa que un so pot tenir més d’una grafia. Així, sona igual el so de j a japonès que el so de g a gironí, i el so de c a casa i a quilo.
Fixeu-vos en el quadre següent, sobretot en el contacte amb les lletres e i i i en com escrivim cadascun dels sons:
| + a | + e | + i | + o | + u | |
|---|---|---|---|---|---|
| So de c | ca pesca |
que pesques |
qui quilo |
co coma |
cu cua |
| So de ç | ça comença |
ce comences |
ci cirera |
ço lliçó |
çu forçut |
| So de g | ga frega |
gue fregues |
gui guia |
go gol |
gu gust |
| So de j | ja menja |
ge menges |
gi girafa |
jo joc |
ju jugar |
| So de tj | tja platja |
tge platges |
tgi heretgia |
tjo pitjor |
tju fetjut |
Intermedi 1
L’alfabet català consta de vint-i-sis lletres o grafies, cinc de les quals són vocals, i la resta, consonants.
Mentre que els sons de les consonants es generen pel pas de l’aire per la faringe, la boca o el nas, les vocals són els sons que es pronuncien només per la vibració de les cordes vocals. En català hi ha cinc vocals que representen vuit sons:
a: sal, parlarà, casa…
e oberta: èxit, terra, infern...
e tancada: faré, llet, carrer...
i: camí, fill, anís...
o oberta: història, força, poble...
o tancada: balcó, secció, gossa...
u: puny, músic, ungla, ull…
vocal neutra: cara, pare…
Cal tenir en compte que:
- Sovint les grafies poden tenir més d'un so. N'és un exemple la grafia c, que tant pot sonar com a cap que com a cel.
- La vocal neutra només es pronuncia en una part del domini lingüístic, al bloc oriental.
- La grafia ç (ce trencada) és una modificació de c (feliç, caça…) i només l’escrivim davant de a, o i u, mai davant de e ni de i: força, forçós, forçut (però forces, forcis).
- La grafia l·l (ela geminada) és una modificació de l; s’escriu amb un punt volat entre dues eles i sona com una ela doble: paral·lel, cel·la… (i no *paral.lel, cel.la…).
- La grafia h és muda, excepte en alguns mots com halar, ehem, ha!…, i alguns estrangerismes com Helen, Harry, halal…, en què sonen amb un so aspirat.
- Les lletres k i w només es troben en mots d’origen estranger: kiwi, kamikaze, karaoke…
- La lletra y forma part del dígraf ny o es troba en mots d’origen estranger: faraday, playback…
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 13. Les instruccions
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 24. L'explicació
- 25. El text argumentatiu
- 26. L'esquema i el resum
- 27. La predicció
- 28. La ressenya
- 29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català