29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
Suficiència 1
Textos objectius i textos subjectius
A l’hora de plantejar un text o una intervenció cal tenir molt clar el tema de què volem parlar i quin objectiu volem que tingui.
L’objectiu o el propòsit comunicatiu d’un escrit o una intervenció oral determina el to i el punt de vista amb què plantegem el text, és a dir, si és més objectiu o neutre respecte de l’emissor, o bé és més subjectiu o es relaciona més amb l’emissor o redactor.
Per tant, si tenim en compte aquest propòsit comunicatiu, tindrem els tipus de text següents:
- Personal: pretenem exposar una opinió personal i plantejar el punt de vista subjectiu de qui fa el text i la intervenció.
Un article d’opnió en seria un exemple.
- Persuasiu i dinamitzador: el que volem és difondre informació perquè l’interlocutor reaccioni i faci alguna cosa o hi respongui de manera activa. En aquest cas es tracta d’un text subjectiu que interpel·la el receptor del missatge i apel·la a la seva subjectivitat perquè hi reaccioni.
El text d’un tècnic que pretengui mobilitzar la població perquè recicli de manera adequada en seria un bon exemple.
- Científic, acadèmic: el text o la intervenció té el propòsti de difondre el coneixement científic des del punt de vista d'un expert en una matèria concreta, i transmetre la informació de manera objectiva i imparcial. El text està pensat per una audiència que tingui un cert grau de coneixement en un camp concret.
Una publicació en una revista científica és un text d’aquest tipus.
- Divulgatiu: es fa servir el coneixement científic però s'adapta el missatge perquè arribi al màxim nombre de persones possible, i no només als experts d’un cert camp de coneixement. Per fer-ho es fan servir estratègies de comunicació sense perdre l’objectivitat i la imparcialitat que han de tenir els missatges que fan referència al coneixement científic.
Podria ser un discurs per demostrar una teoria científica i explicar-ne les conclusions.
Entre els recursos lingüístics de què disposem per fer textos objectius o subjectius i adpatar-nos als tipus de text que acabem de veure, hi ha la de fer pal·lesa la presència o l’absència de l’emissor, amb l’ús d’una persona gramatical determinada o la interpel·lació directa al receptor pot fer augmentar la subjectivitat d’un text.
La subjectivitat del text
- Un text és subjectiu que fa referència a l’emissor, a la seva opnió o punt de vista i es fonamenta en apreciacions personals que busquen proximitat. Tot i que les opinions que s’expressen en un text o una intervenció poden ser compartides o no pel receptor o el lector, sempre busquem que el text sigui proper i el receptor es pugui sentir identificat amb el que expressa l’emissor.
- La presència de l'emissor o del punt de vista o l’opinió que té sobre algun tema pot fer augmentar la subjectivitat d’un text perquè s'aconsegueix que aquest text sigui més proper.
- L’ús de la primera persona, en singular o en plural, pot afavorir la percepció de subjectivitat.
- Interpel·lar l’interlocutor o el lector directament per buscar-ne la implicació és un altre recurs que proporciona subjectivitat al text o la intervenció oral.
- Podem pretendre influir en el receptor per aconseguir que faci alguna cosa o reaccioni d’una certa manera al missatge amb fórmules de persuasió en textos apel·latius.
- Altres recursos que afavoreixen la proximitat que caracteritza un text subjectiu:
- L'ús de la 2a persona del singular tu, que interpel·la directament el receptor del missatge.
- Fer servir un to col·loquial.
- Plantejar preguntes directes a l’interlocutor.
- Ús de la primera persona:
Jo preferiria...
Hauríem de resoldre aquest entrebanc. - Expressió de gustos o preferències:
M'encantaria…
M’estimo més que… - Ús del futur per fer suposicions:
Serà una experiència inoblidable.
En quedarà un molt bon record.
L’objectivitat del text
- Un text és objectiu no fa referència a l'emissor, presenta dades objectives o d’una font fiable i no expressa de cap manera l'opinió o el punt de vista de qui escriu o emet el missatge.
- Cal que l’emissor del missatge sigui absent i que les idees es presentin de manera objectiva i imparcial.
- Hi destaquen les frases impersonals o amb subjectes inanimats, l’ús de formes passives o impersonals i un to formal, neutre i acadèmic.
- No presenta interpel·lació al lector o l’audiència, perquè s'allunya de la subjectivitat de l’emissor i del receptor.
- Cal que el llenguatge sigui formal, neutre, entenedor i clar, amb frases curtes i poc ús de frases subordinades.
- Altres recursos que afavoreixen la llunyania que requereix un text objectiu:
- Ús de la tercera persona:
Han descobert una molècula nova que…
S’ha fet una avenç important en la recerca sobre… - Ús de les oracions passives o impersonals:
L’estudi es publicà fa un mes.
S’han d’establir les bases per millorar i aprofundir… - Ús de verbs existencials, com ara haver-hi, passar, esdevenir, existir...:
Hi ha dilemes ètics que cal abordar.
Enguany han ocorregut alguns fets destacats.
- Ús de la tercera persona:
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 13. Les instruccions
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 24. L'explicació
- 26. L'esquema i el resum
- 27. La predicció
- 29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català