Cercar Cerca avançada
Tornar

41. Les preposicions

Bàsic 1

Les preposicions són paraules invariables que relacionen dos elements de la frase. Que siguin invariables implica que no tenen singular ni plural i que no són ni masculines ni femenines.

Són preposicions: a, en, per, de…

     Vaig a casa.
     Passejo per la vorera.
     Vinc de comprar.
 

Fem servir la preposició a per:

— Indicar direcció i localització:
          a casa de l'Ester, a Barcelona, a Lima, a Colòmbia…

Dirigir-se a [lloc]: On vas? Vaig a casa. 

— També pot indicar acció: 
          vaig a comprar…

Dirigir-se a [acció]: On vas ara? Vaig a portar aquestes begudes.   

Fem servir la preposició en per:

— Indicar localització davant dels articles indeterminats (un, una…), dels indefinits (algun, alguna…) i dels demostratius (aquest, aquesta…): 

treballa en una oficina, viu en aquest carrer…

Bàsic 2

Les preposicions per, amb, a, en i de

Preposició Serveix per indicar
   per  Extensió d'una àrea i trajecte
    Hi ha deixalles per tot el voral.
    Passarem per la carretera de Vallvidrera o pels túnels?

 Causa opinió, mitjà
    Això et passa per bona persona.
    Pel meu pare, sempre està tot perfecte.
    T'enviem la informació per correu certificat.
   amb   Manera, instrument, companyia, mitjà de transport
    Beu amb moderació.
    S'escriu amb ve baixa i amb dues esses.
    Encara viu amb els seus pares.
    Sempre torna de la feina amb patinet.
   a  Situació (davant noms de lloc propis o amb article definit)
    Ara són a Perpinyà.
    Cada dia vaig a la piscina.

 Manera de fer les coses
    Rentes els sostenidors a mà o a màquina?
    Sempre faig les coses a mitges.
   en  Situació (davant noms amb demostratius, numerals i indefinits)     
    Pujarem en aquella muntanya.
    Fa temps que viuen en tres pisos diferents.
    He deixat les claus en alguna habitació.

Mitjà de transport o altres expressions
    Vaig a la feina en bicicleta.
    Ho faran en un tres i no res.
   de  Matèria, pertinença, estil, origen, sentits, autoria
    Una camisa de ratlles i una americana de lli.
    Una estufa de gas.
    Una cambra de bany.
    La guitarra de la Berta.

Elemental 1

Per expressar el futur: d’aquí a

Fem servir la construcció d'aquí a per indicar ‘al cap de (un cert temps) a comptar des d’ara’.

   D'aquí a un mes acabarà el termini per lliurar el projecte.
   La subscripció que teniu contractada acabarà d'aquí a dues setmanes.
   Us atendrem d'aquí a un moment; no marxeu.

Tot i que la preposició a se sol mantenir en registres formals, no és obligatòria.

   D'aquí un mes acabarà el curs.
   Marxarem de vacances d'aquí dues setmanes.
   Tornaré d'aquí un moment, no marxis.

Preposicions inadequades per expressar el futur

  • És important tenir en compte que per expressar un període de temps cap al futur, no fem servir la preposició en:

    No direm *En uns dies marxarem de viatge,
    sinó que direm D’aquí a uns dies marxarem de viatge.

    No direm Tornem *en uns minuts,
    sinó que direm Tornem d’aquí a uns minuts.

    Fixeu-vos que en sí que és adequada per expressar la durada continuada d’un període de temps.
    Ha de fer les tasques pendents del curs en una setmana.
     
  • No és adequada la forma dintre de en aquest mateix sentit:

    No direm Tornaré a venir *dintre d’uns dies,
    sinó que direm Tornaré a venir d'aquí a uns dies.

Intermedi 1

Les preposicions són mots invariables que serveixen per relacionar parts de l’oració. Podem classificar-les en els grups següents:

  • Preposicions febles o àtones:
       a, amb, de, en, per, per a
  • Preposicions fortes o tòniques:

— simples: contra, devers, entre, envers, malgrat, segons, sense (o sens), ultra, vers…
— compostes: cap a, des de, fins a…

Preposició a

  • Introdueix el complement indirecte:
       Dona la mà a la mare.
  • Introdueix el complement preposicional dels verbs que regeixen aquesta preposició:
       S’ha acostumat a la calor.
       No s’atreveix a dir-ho.
  • Expressa una circumstància de lloc:
       Vivim a Alacant.
       Hi ha un bar a la cantonada.
  • S'utilitza en les expressions de temps:
       Al vespre aprofita per llegir una estona.
  • Apareix després de res i seguit d’infinitiu:
       No hi ha res a fer.
  • Ocasionalment, s’utilitza davant del complement directe (que normalment va sense preposició):

— davant dels pronoms tothom, ningú, tots, etc.: Estimava a tothom.
— davant de pronoms personals forts: No els va escriure, ni a ell ni a ella.

Preposició en

  • Introdueix el complement preposicional dels verbs que regeixen aquesta preposició:
       No tenen interès en els estudis.
       Pensava en ells.

Preposició amb

  • Expressa companyia, mitjà, instrument, manera:
       Vine amb el teu germà.
       Escriu amb el llapis.
  • Introdueix el complement preposicional dels verbs que regeixen aquesta preposició:
       L’amenacen amb l’espasa.
       Estic d’acord amb tu.

Preposició de

  • Expressa una circumstància de lloc:
       Tornàveu de l’estació.
     
  • Es fa servir en les indicacions de vies, carrers i places:
       la plaça dels Països Catalans
       l'avinguda de la Llibertat
       el carrer de l’Amnistia
  • Introdueix el complement preposicional dels verbs que regeixen aquesta preposició:
       No es recorden d’aquell xicot.
       Parleu de literatura.
  • Introdueix infinitius amb funció de subjecte o de CD darrere del verb principal (opcionalment):
       M’agrada de saber-ho.
       Va decidir de deixar-la.
  • S’utilitza en les expressions: olor de, gust de, de quadres, de ratlles, etc.
       Aquesta cabana fa olor de fusta.
       Li vam comprar una camisa de quadres.
       Duu una samarreta de ratlles.

Preposició per

  • Introdueix el complement agent de les oracions passives:
       Va ser detingut per la policia.
  • Indica una circumstància de lloc (de pas):
       Va entrar per la finestra.
  • Indica la part o les parts d’un indret on s’esdevé una cosa:
       Tinc llibres escampats per tot el pis.
  • Indica una circumstància de temps:
       Aquest any per Pasqua farem vacances.
  • Indica relacions equivalents a les locucions a causa de, amb la intenció de, a favor de, en qualitat de:
       Ho he fet per tu (= per causa teva).
       Van tallar les carreteres per la nevada.

Preposició per a

  • Expressa destinació o beneficiari:
       Aquest llibre és per a infants.
       Va cantar una ària per al professor de música.
  • Expressa temps (termini fix):
       Ho hem de fer per al 14 de novembre.
       Aquesta disfressa l’estem cosint per a l’estiu que ve.

Remarca sobre l'ús de les preposicions per i per a

Les preposicions per i per a presenten diferències significatives en la llengua oral espontània dels diferents parlars. En valencià, en tortosí i en els parlars més occidentals del nord-occidental, es diferencien clarament totes dues preposicions. En la resta del nord-occidental s'usen d'una manera menys sistemàtica. I en els altres parlars (català septentrional i central, parlars baleàrics i alguerès) es fa servir per d'una manera general. En els registres formals cal diferenciar l'ús de totes dues preposicions, encara que en certs casos es considera igualment acceptable l'ús de per o per a amb el mateix significat.

L’ús de les preposicions per i per a pot generar confusions en alguns casos. Actualment hi ha tres sistemes diferents per decidir quan se'n fa servir una o l'altra, i tots tres estan reconegudes la normativa de la llengua catalana. Per entendre'n l'ús sempre cal partir de la posició on se situa: davant d'un nom o davant d'un infinitiu; i, a l'hora d'aplicar aquests usos, cal escollir un sistema i fer-lo servir sempre de manera coherent, sense alternar-ne de diferents.
 

Sistema tradicional:

  • Davant de nom amb valor de finalitat, destinació, límit temporal o moment posterior: per a
       Tinc una cosa per a tu.
     
  • Davant d'un infinitiu: si el verb és d'acció voluntària, es fa servir per:
       Hi han acudit molts curiosos per saber què passava.

    Però si el verb és d’acció no voluntària, si no hi ha un agent que faci l’acció, es fa servir per a:
       Ens faltaven voluntaris per a distribuir les cartes.
     

Sistema dels dialectes occidentals (nord-occidental, valencià i tortosí) i alguerès:

  • Davant de nom amb valor de finalitat, destinació, límit temporal o moment posterior: per a
       Tinc una cosa per a tu.
     
  • Davant d’un infinitiu: sempre per a
       Hi han acudit molts curiosos per a saber què passava.
       Ens faltaven voluntaris per a distribuir les cartes.
     

Sistema dels dialectes orientals (central, baleàric, septentrional):

  • Davant de nom amb valor de finalitat, destinació, límit temporal o moment posterior: per a
       Tinc una cosa per a tu.
     
  • Davant d’un infinitiu: sempre per
       Hi han acudit molts curiosos per saber què passava.
       Ens faltaven voluntaris per distribuir les cartes.
     

Font: Nogué Serrano, Neus: La nova normativa a la butxaca. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018.

Intermedi 2

A més de les preposicions, també hi ha locucions prepositives, que estan compostes per una preposició, un altre element i una altra preposició. Les més habituals són les següents:

a causa de 
degut a
a excepció de
a través de
a despit de
al llarg de		 a desgrat de
per por de
al peu de
al costat de
a partir de
a favor de

en contra de
amb vista a
en vista de
en virtut de
en comptes de
a fi de

 per tal de
per culpa de
d'acord amb
per mitjà de
tocant a
tret de

Remarques

  • en vista de: significa tenint en compte. En canvi, fem servir amb vista a per referir-nos al futur i significa amb la intenció de.

    Han programat una segona actuació en vista de l’èxit. 
    Ha estat assajant el discurs durant hores amb vista a la intervenció que ha de fer demà a l’inici del congrés.

     
  • a nivell de: té un sentit físic per expressar una situació al mateix pla horitzontal, però no és adequada amb valor figurat, cas en què cal fer servir una altra preposició o un adverbi.

    Demà pot arribar a nevar a nivell del mar.
    Col·locarem els quadres de l'exposició a nivell de la vista perquè el públic els pugui admirar bé [correcte].

    Pel que fa a recursos per a la recerca, patim mancances importants [i no pas *a nivell de].
    El programa de voluntariat és conegut mundialment [i no pas *a nivell mundial].
    Calen més recursos administratius [i no pas *a nivell administratiu].

     
  • igual que: és la locució prepositiva més adequada que expressa el sentit d’igualtat en els registres formals. La locució *a l'igual que és incorrecta.

    Igual que altres llengües europees, el català compta amb una comunitat de parlants important. [i no pas *a l'igual que].

     
  • arran de i a causa de tenen sentit causal. Cal evitar la forma *arrel de.

    Les protestes populars es desfermaren arran de la detenció del president del país. [i no pas *arrel de].
    Es va tallar la circulació a l’autopista a causa d'un accident de trànsit.
     

  • a base de: significa ‘prenent com a fonament’. Amb el sentit d'insistència o repetició cal fer servir a còpia de i a força de.

    Se servirà un àpat a base de peix i verdures fresques.
    A còpia d’insistir, els treballadors van aconseguir uns horaris laborals justos [i no pas *a base de].
    A força d'estudiar cada dia, es va arribar a llicenciar.

    La locució *en base a no és adequada amb el sentit de ‘tenint com a base o element de referència’. Cal fer servir d'acord amb, a partir de / partint de o segons.

    D'acord amb la normativa, aquest any es farà una prova oral a mig curs [i no pas *en base a].
    La situació econòmica de l’empresa és complicada partint dels de l’informe anual de resultats [i no pas *en base a].
    Segons els resultats de l’enquesta, farem una cosa o l’altra [i no pas *en base a].
     

  • en relació amb i amb relació a: són locucions del registre formal. La construcció *en relació a no és adequada.

    En relació amb els estatuts, els membres del consell van formular preguntes a la vicepresidència. [i no pas *en relació a].
    Amb relació al tema que plantegeu, hem convocat una reunió d’urgència [i no pas *en relació a].
     

  • sota: no s’ha de fer servir amb el valor que té amb:

    Volen saber amb quins criteris es puntua la prova [i no pas *sota].
    Amb el títol "Ciutats futures", l’ajuntament ha organitzat un congrés internacional [i no pas *sota].

Suficiència 1

Un altre grup de preposicions són les que procedeixen d’adverbis o de gerundis, algunes de les quals han d’anar seguides de la preposició de, d’altres poden dur la preposició de i un tercer grup que no l’ha de dur:

Amb de Amb de optatiu Sense de

abans de
arran de
després de
enfora de
enfront de
enmig de
entorn de
fora de
lluny de
prop de

dalt (de)
damunt (de)
darrere (de)
davant (de)
dessota (de)
dins (de)
dintre (de)
sobre (de)
sota (de)
vora (de)

 com
com a
quant a
en tant que
durant
mitjançant
no obstant
tocant a

Suficiència 2

Un dels usos de la preposició de és el valor partitiu, que s’esdevé en els dos casos següents:

  • Davant d’adjectius, amb el nom sobreentès:
    Durem dos paquets grossos i un de petit.
     
  • Davant de substantius anticipats o repetits pel pronom feble en:
    En tinc molt, de pa.

Etiquetes: dintre, dintre de, en, expressar el futur, futur, locucions prepositives, per, per a, preposicions

Filtres

Nivell