Cercar Cerca avançada
Tornar

11. Els sons de la erra: r i rr

Intermedi 1

La lletra r representa dos sons diferents, el so simple i el so vibrant. La r també pot ser muda.

  • És simple el so de mare, cara, pera, aritmètica, poruga…
  • És vibrant el so de rata, Ramon, arròs, guitarra, torre…
  • És muda (excepte en parlars valencians) en paraules com por, fuster, buidor, cantar, llegir…

Aquests sons a vegades depenen de la posició de la r dins del mot o de la frase.

Pel que fa a la grafia, recordeu que:

  • Els infinitius de la 1a, 2a i 3a conjugació s’escriuen amb -r final (muda).

1a conjugació: parlar, mirar, cantar…
2a conjugació: córrer, témer, créixer… (excepte els verbs acabats en -re: perdre, vendre…)
3a conjugació: dormir, patir, repartir…

  • Cal no confondre les formes del passat simple amb les de l’infinitiu.

— passat simple: ell estimà (va estimar), ell dormí (va dormir)…
— infinitiu: estimar, dormir…

  • Els sufixos de derivació -ar, -er, -or,-dor s’escriuen amb -r final, que és muda.

blau > blavor
colom > colomar
gris > grisor
fusta > fuster
moc > mocador

  • En alguns mots la erra final sí que sona i l’escrivim sempre amb erra simple. L’anomenem erra final sensible.

cor, amor, or, mar, far, futur, familiar, honor, valor, atur, espectacular, radar, favor…

  • El so de la erra vibrant es pot representar amb una sola r o amb dues, segons la posició dins de la paraula i el contacte amb altres lletres.
Escrivim  r Escrivim rr
  • A començament de paraula:
       raig, racó, rumiar, rondinar...  
  • Darrere de consonant:
       conreu, enraonar, enrojolar...  
  • Després d'altres prefixos:
       antiracisme, autoretrat, contrareforma,
       contrarellotge, contrarestar, contrarevolució,
       extraradi, infraroig, multiracial, multireincident,
       neorealisme, preromànic, prorús, semirecta, 
       suprarenal, ultraràpid, vicerectora…
  • Entre vocals:
       terra, arruïnar, arriscar, errar...  
  • Després del prefix a-:
       arrítmia      
  • Després dels prefixos acabats en -r, com cor-,
    hiper-, super-, ciber-:
       correferent, correlació,
       corresponsable, interrelació,   
       superrealista, ciberrisc, ciberrobatori
  • Fixeu-vos que, quan pronunciem el mot arbre, la primera r és muda. Tampoc pronunciem la r de l’arrel de les formes d’infinitiu, futur i condicional del verb prendre i dels seus derivats i compostos, com ara comprendre, aprendre, reprendre…

Comprendràs que no pugui venir.
Finalment, la Maria va aprendre a conduir.

Intermedi 2

Emmudiment de la erra final

Parlem de emmudiment (l’acció d’emmudir) per referir-nos a la supressió del so d’una lletra que apareix en una paraula.

Emmudiment en paraules agudes

En les paraules agudes la síl·laba forta o tònica és l’última.

  • En gairebé tots els parlars (excepte en la major part del valencià) la erra final dels infinitius no es pronuncia. Però sí que ho fem si després hi ha un pronom.:

dinar (pronunciat 'din[á]')
dinar-hi (pronunciat 'din[ári]')
 

  • Hi ha noms i adjectius que també tenen erra muda a final de paraula i, encara que vagi seguida de la marca de plural -s, la lletra erra segueix sense pronunciar-se. Per exemple:

sincer, sincers (pronunciats sinc[é], sinc[é]s), però sincera, sinceres, sinceritat (pronunciats amb erra simple)

Excepcions:

Hi ha moltes paraules agudes en què la erra final sí que es pronuncia. Per exemple:

— monosíl·labs: car, cor, far, gir, llar, mar, mer, mur, or, pur, rar, tir; Llor, Mir, la Quar, el Ter...
— polisíl·labs: amor, enter, favor, futur, humor, motor, obscur, particular, popular, prematur, rigor, singular, sonor, sospir, valor; autocar, billar, calamar, glamur, vampir; Madagascar, Singapur, ACNUR, Empar, Ester, Isidor...

Emmudiment en paraules planes i esdrúixoles

En les paraules planes la síl·laba tònica o forta és la penúltima, i en les paraules esdrúixoles, l’antepenúltima.

  • Amb els infinitius acabats en -er, la erra final sempre és muda, encara que després hi hagi un pronom.

    córrer (pronunciat ‘córr[∂]’) i córrer-hi (pronunciat ‘córr[∂]i’)
  • En general, la erra final sí que es pronuncia en la gran majoria dels mots plans i esdrúixols.

    adúlter, caràcter, efímer, fòsfor, làser, mànager, màrtir, màster, míser, pòster, tàrtar, úter; Càller, Sàsser, Cèsar, Júpiter, Àlvar, Cristòfor, Òscar, Víctor, etc.

Suficiència 2

Casos especials de la erra

Pel que fa a la grafia de la erra, cal tenir en compte que:

  • En casos de mots compostos, com a norma general, s’escriu una sola r (tot i que el so és vibrant com si n’hi hagués dues).

aerorefrigerant, antiràbic, Contrareforma, extraradi, iberoromà, infraroig…

Aquesta indicació és vàlida per als compostos cultes (iberoromà, aerorefrigerant), ja que, en el cas dels compostos catalans, quan el primer formant acaba en vocal i el segon comença amb r, se separen amb un guionet.

busca-raons, bleda-rave, cara-rodó, compta-revolucions, de soca-rel, Coma-ruga, Riba-roja, Vila-real…

  • Hi ha les excepcions següents, que s’escriuen amb rr:

► Els mots començats pels prefixos a- (que significa ‘no’ o ‘sense’ i que forma verbs), cor- (variant de con-) i ir- (variant de in-).

arreflèxia, arrítmia, arrasar, arruïnar…;
correferent, corregnar, correligionari, corresponsable…;
irracional, irreal, irrebatible, irreconciliable, irreflexiu, irregular, irrellevant, irresistible, irresolt, irreverent, irrompible…

► Hi ha prefixos que acaben en -r, com hiper-, inter-, super-, ciber-. Per tant, si hi adjuntem una paraula que també comenci amb aquesta lletra, la paraula resultant s'escriurà amb dues erres.

   hiperrealisme, interregne, interrelació, superrealista, superràpid, ciberrisc, ciberrobatori

► El mot erradicar (i derivats: erradicació, erradicatiu…).

► Alguns mots prefixats ja formats en llatí com birrem, corregir, prerrogativa, prorrata, prorrompre o virrei, i els compostos manllevats com aiguarràs, bancarrota, xafarranxo i les formes que deriven de locucions, com ara arreveure, anorrear.

► Els compostos amb els formants d’origen grec raquio- (o raqui-), reo-, rino- (o rin-), rinco-, riz- (o rizo-) i rodo-, i compostos amb les terminacions -rràfia, -rràgia, -rrea, -rrexi, -rrinc i -rroide.

cefalorraquidi, intrarraquidi, batirreòmetre, otorrinolaringòleg, catarrins, ornitorrinc, arrizotònic, micorriza, cinorròdon, neurorràfia, hemorràgia, diarrea, verborrea, metrorrexi, hemorroide…

Cal remarcar que mots com erradicar i derivats, les paraules amb els prefixos a- (que significa ‘no’ o ‘sense’) i cor-, i els compostos amb els formants raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)- i rodo- i amb les terminacions -rràfia, -rrexi, -rrinc s’havien escrit amb una sola erra fins a l’aparició de l’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016.

Etiquetes: emmudiment, emmudiments, erra, lletra erra, muda, muda final, mudes, r, r i rr, rr

Filtres

Nivell