Tornar
16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
Intermedi 1
Els diftongs
Cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula és una síl·laba. En general, una paraula té tantes síl·labes com vocals. Però hi ha casos en què trobem dues vocals a la mateixa síl·laba; són els diftongs. Si tenim dues vocals seguides que formen part de síl·labes diferents, es tracta de hiats.
- Per tant, per separar les paraules en síl·labes cal tenir en compte els grups de vocals (diftongs i hiats) i els grups consonàntics (dígrafs o altres).
- Els diftongs són grups de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba. Perquè hi hagi diftong una de les dues vocals ha de ser una i o una u, és a dir, una vocal dèbil, tot i que no totes les combinacions en què hi ha una i o una u formen diftong. Vegem-ho amb les paraules següents:
creu, mai, niu, feu… són monosíl·labes tot i que tenen dues vocals: fan diftong.
fa/reu, mi/reu, re/cau, re/noi… són paraules de dues síl·labes amb tres vocals: tenen diftongs.
- Cal tenir en compte que la vocal dèbil (i, u) d’un diftong és una semivocal, no pas una vocal. És important tenir-ho en compte per seguir les normes d’accentuació.
pareu > pa/reu: paraula aguda, acabada en semivocal → no s’accentua
carai > ca/rai: paraula aguda, acabada en semivocal → no s’accentua
cantàveu > can/tà/veu: paraula plana, acabada en semivocal → s’accentua
fèieu > fè/ieu: paraula plana, acabada en semivocal → s’accentua
patíssiu > pa/tís/siu: paraula plana, acabada en semivocal → s’accentua
Casos en què hi ha diftong
Tenim un diftong quan pronunciem dues vocals en una sola síl·laba. Cal tenir present que hi ha vocals fortes (a, e, o) i vocals dèbils (i, u), que quan es combinen formen diftong.
- Parlem de diftongs decreixents quan tenim una vocal seguida d’una de dèbil: vocal + vocal dèbil.
cai/re, rei/na, boi/na, buit; xer/rai/re, ser/vei, boi/na, bui/dar…
cau/re, fa/reu, riu, bou; cau, neu, piula, re/mou…
Per tant, com ja acabem de veure, entre els diftongs decreixents també hi ha la combinació de dues vocals dèbils (i, u):
riu, ciu/tat, cui/na, frui/ta, piu/la…
Les combinacions ii i uu són molt poc freqüents, amb paraules com novii o duu, en què hi ha un diftong.
- Tenim diftongs creixents quan hi ha una vocal dèbil seguida d'una de forta. Aquests casos es donen en les combinacions gu i qu + vocal.
gua/nyar, ai/güe/ra, pin/güí, ai/guós
qua/ran/ta, qües/ti/o/na/ri, a/de/qüi, quò/rum
Fixeu-vos que el diftong es forma quan la u sona: aigüera té diftong, però guerra no en té.
I també es forma un diftong creixent quan hi ha una vocal dèbil i una vocal forta a principi de mot o quan una vocal dèbil queda entre vocals.
io/de, io/ga, io/gurt, hie/na, hiat, ian/qui, iar/da, ia/ia, uom/bat, ien…
re/ia, re/iet, jo/ia, du/ia, fe/ia, cre/uar, tre/uen, co/uen, ri/uen, se/uen…
Quadre resum dels tipus de diftongs
decreixent | creixent | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
vocal + i |
vocal + u |
gu + vocal |
qu + vocal |
inici de mot i + vocal |
inici de mot u + vocal |
i entre vocals |
u entre vocals |
mai, noi | peu, cau | guatlla | qüestió | iot | uombat | seien | cauen |
Casos en què no hi ha diftong
Quan pronunciem dues vocals seguides en síl·labes diferents tenim un hiat. Això passa en els casos següents:
- En la combinació de dues vocals fortes (a, e, o):
aeri, teatre, coalició, eòlica…, que pronunciem a/e/ri, te/a/tre, co/a/li/ci/ó, e/ò/li/ca…
- Quan hi ha una vocal dèbil (i, u) entre una consonant i una vocal:
ciència, suor…, que pronunciem ci/èn/ci/a, su/or…
- A part dels hiats, quan tenim el grup gu o qu seguit de i o e, en què la u no sona, no es forma cap diftong, ja que fonèticament no es pronuncien dues vocals juntes en una mateixa síl·laba:
guitarra, guerxo, quina, esquena…
Els hiats
- Les combinacions de vocals en contacte, dins d’una paraula, que no són a la mateixa síl·laba formen hiats. Trobem grups de vocals en síl·labes separades quan una i o una u es troben abans de les vocals a, e o o:
à/vi/a, ci/èn/ci/a, ri/e/ra, cu/a, ca/mi/ó,
du/a/na, fu/et, pu/e/ril, su/o, far/mà/ci/a…
Si us cal repassar quan cal posar accents, consulteu la fitxa sobre l’accentuació.
Suficiència 1
Triftongs
- Hi ha alguns mots en què pronunciem tres vocals en un sol cop de veu. Aquesta combinació d’un diftong creixent i un de decreixent és el que anomenem triftong.
iai, fè/ieu, guai/ta, li/qüeu, cre/ueu
Altres aspectes que cal tenir en compte a l’hora de separar paraules per síl·labes
- S’han de respectar els elements que integren un mot compost:
a/les/ho/res, an/hí/dric, ben/es/tar, bes/a/vi, con/hort, in/ter/èt/nic,
mil/ho/mes, nos/al/tres, sub/al/tern, tot/ho/ra, re/in/ci/dir, trans/at/làn/tic
- En un text no s’ha de deixar cap lletra sola a final de ratlla, ni al principi de la següent. Així, podem separar l’à-/via però no à-/via o famíli-/a.
- Quan hem de partir un mot amb l·l a final de ratlla, el guió substitueix el punt volat, que desapareix: cel- / la.
- Cal recordar que, a final de ratlla, els diftongs i els triftongs no se separen mai.
- Com podem detectar els diftongs? Recordeu que els diftongs depenen de la pronunciació. Per tant, ens podem preguntar, què diem…?:
fei/na o *fe/ï/na?
boi/na o *bo/ï/na?
creu/re o *cre/ü/re?
mo/uen o *mo/ü/en?
Fixeu-vos que la primera pronúncia de cada parella és la bona i que la i i la u no es pronuncien amb la força d’autèntiques vocals: són semivocals.
En canvi, si marquem amb una dièresi la i o la u, les pronunciarem com a veritables vocals, és a dir, com a nucli de síl·laba, com fem en paraules com ve/ï/na, Llu/ï/sa, pa/ï/sos, pe/üc, Sa/ül…
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 13. Les instruccions
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 24. L'explicació
- 26. L'esquema i el resum
- 27. La predicció
- 29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català