Cercar Cerca avançada
Tornar

42. Les conjuncions

Elemental 1

Una conjunció és un mot invariable que serveix per enllaçar dues oracions o dues parts de l’oració.
   La setmana vinent ens trobarem per dinar i xerrarem de les nostres coses.
   No es van presentar a classe ni van avisar de l’absència.
   Vols que sortim a sopar a fora o prefereixes que ens quedem a casa aquest vespre?

El conjunt de mots que funciona com una conjunció s’anomena locució conjuntiva.
   Avui els alumnes han fet vaga; per tant, la tutora ha tingut temps per corregir.
   En Pere viu aquí al costat; tot i això, sempre és el darrer a arribar a classe.

Intermedi 3

Les conjuncions són mots invariables que serveixen per enllaçar dues oracions o dos sintagmes.

Tipus de conjuncions
De subordinació Uneix oracions subordinades substantives. que
Copulatives Uneixen sintagmes o oracions. i, ni
Disjuntives Indiquen opció obligada. o, o bé
Distributives Indiquen alternativa entre dues oracions. ara… ara…, adés… adés…, així… com…, ni… ni…, mig… mig…, tant… com…, qui… qui…
Adversatives Expressen contrarietat o oposició. però, tanmateix, altrament, ans al contrari, amb tot, així i tot, sinó que, més aviat, en canvi, per això, emperò…
Continuatives Indiquen successió. encara més, a més, així mateix, d'altra banda, fins i tot, encara millor, encara pitjor…
Consecutives
o il·latives		 Introdueixen una oració, conseqüència de l'anterior. doncs, així, consegüentment, per tant, en conseqüència, per consegüent, de manera que, així que…

Recordeu

  • La conjunció que no porta mai accent gràfic i es pronuncia amb vocal neutra en els parlars orientals.
       Sembla que té gana.
       Ens va dir que hi tornéssim.  
     
  • La conjunció copulativa i no pren mai la forma e davant d’una altra i.
       Hem visitat Espanya i Itàlia.
       És professora de geografia i història.
  • La conjunció disjuntiva o no pren mai la forma u davant d’una altra o.
       El gos menja carn o ossos?
       Què prefereixes, sol o ombra?

Podeu consultar la fitxa sobre els connectors per ampliar la informació.

Suficiència 1

  • La conjunció consecutiva doncs indica conseqüència o opinió, i no té mai un sentit causal. Així, doncs vol dir per tant o tant sí com no i no es pot substituir per ja que o perquè, que són conjuncions causals.
       Fa bo; doncs podem anar a la platja. (= per tant)
       Van rebutjar la proposta, *doncs no era la més econòmica (frase adequada: Van rebutjar la proposta, ja que no era la més econòmica.)
     
  • En català no podem prescindir de la conjunció que quan fa d’introductora d’una oració subordinada.
       Li demano que tingui paciència. (i no Li demano tingui paciència.)
       Li agraïm que sigui tan amable. (i no Li agraïm sigui tan amable.)

Suficiència 2

sinó i si no

Cal no confondre sinó i si no, ja que tenen significats diferents:

  • sinó: expressa una oposició entre els elements que uneix.
       No m’agrada el jazz, sinó el blues.
       No tinc gana, sinó set.
       No vinguis ara, sinó després.

    Fixeu-vos que en aquestes oracions podem prescindir de la forma sinó i repetir el verb.
       No m’agrada el jazz. M’agrada el blues.
       No tinc gana. Tinc set.
       No vinguis ara. Vine després.

    També equival a més que:
       No feia sinó plorar.
     
  • si no: és la unió de la conjunció condicional i de l’adverbi de negació.
       Si no vens ara, ja ens veurem demà. (= en cas que no vinguis ara…)
       Estudia. Si no, suspendràs. (= altrament)

    També pot ser una conjunció concessiva més l’adverbi de negació:
       Et vaig esperar tres hores, si no més. (= més i tot)

Etiquetes: Conjuncions, degut a, doncs, per a què, per què, perquè, si no, sinó

Filtres

Nivell