29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text

Textos objectius i textos subjectius

A l’hora de plantejar un text o una intervenció cal tenir molt clar el tema de què volem parlar i quin objectiu volem que tingui.

L’objectiu o el propòsit comunicatiu d’un escrit o una intervenció oral determina el to i el punt de vista amb què plantegem el text, és a dir, si és més objectiu o neutre respecte de l’emissor, o bé és més subjectiu o es relaciona més amb l’emissor o redactor.

Per tant, si tenim en compte aquest propòsit comunicatiu, tindrem els tipus de text següents:

• Personal: pretenem exposar una opinió personal i plantejar el punt de vista subjectiu de qui fa el text i la intervenció.
  Un article d’opnió en seria un exemple.
   
• Persuasiu i dinamitzador: el que volem és difondre informació perquè l’interlocutor reaccioni i faci alguna cosa o hi respongui de manera activa. En aquest cas es tracta d’un text subjectiu que interpel·la el receptor del missatge i apel·la a la seva subjectivitat perquè hi reaccioni.
  El text d’un tècnic que pretengui mobilitzar la població perquè recicli de manera adequada en seria un bon exemple.
   
• Científic, acadèmic: el text o la intervenció té el propòsti de difondre el coneixement científic des del punt de vista d'un expert en una matèria concreta, i transmetre la informació de manera objectiva i imparcial. El text està pensat per una audiència que tingui un cert grau de coneixement en un camp concret.
  Una publicació en una revista científica és un text d’aquest tipus.
   
• Divulgatiu: es fa servir el coneixement científic però s'adapta el missatge perquè arribi al màxim nombre de persones possible, i no només als experts d’un cert camp de coneixement. Per fer-ho es fan servir estratègies de comunicació sense perdre l’objectivitat i la imparcialitat que han de tenir els missatges que fan referència al coneixement científic.
  Podria ser un discurs per demostrar una teoria científica i explicar-ne les conclusions.

Entre els recursos lingüístics de què disposem per fer textos objectius o subjectius i adpatar-nos als tipus de text que acabem de veure, hi ha la de fer pal·lesa la presència o l’absència de l’emissor, amb l’ús d’una persona gramatical determinada o la interpel·lació directa al receptor pot fer augmentar la subjectivitat d’un text.

La subjectivitat del text

• Un text és subjectiu que fa referència a l’emissor, a la seva opnió o punt de vista i es fonamenta en apreciacions personals que busquen proximitat. Tot i que les opinions que s’expressen en un text o una intervenció poden ser compartides o no pel receptor o el lector, sempre busquem que el text sigui proper i el receptor es pugui sentir identificat amb el que expressa l’emissor.
   
• La presència de l'emissor o del punt de vista o l’opinió que té sobre algun tema pot fer augmentar la subjectivitat d’un text perquè s'aconsegueix que aquest text sigui més proper.
   
• L’ús de la primera persona, en singular o en plural, pot afavorir la percepció de subjectivitat.
   
• Interpel·lar l’interlocutor o el lector directament per buscar-ne la implicació és un altre recurs que proporciona subjectivitat al text o la intervenció oral.
   
• Podem pretendre influir en el receptor per aconseguir que faci alguna cosa o reaccioni d’una certa manera al missatge amb fórmules de persuasió en textos apel·latius.
   
• Altres recursos que afavoreixen la proximitat que caracteritza un text subjectiu:
  • L'ús de la 2a persona del singular tu, que interpel·la directament el receptor del missatge.
  • Fer servir un to col·loquial.
  • Plantejar preguntes directes a l’interlocutor.
  • Ús de la primera persona:
       Jo preferiria...
       Hauríem de resoldre aquest entrebanc.
  • Expressió de gustos o preferències:
       M'encantaria…
       M’estimo més que…
  • Ús del futur per fer suposicions:
       Serà una experiència inoblidable.
       En quedarà un molt bon record.

L’objectivitat del text

• Un text és objectiu no fa referència a l'emissor, presenta dades objectives o d’una font fiable i no expressa de cap manera l'opinió o el punt de vista de qui escriu o emet el missatge.
   
• Cal que l’emissor del missatge sigui absent i que les idees es presentin de manera objectiva i imparcial.
   
• Hi destaquen les frases impersonals o amb subjectes inanimats, l’ús de formes passives o impersonals i un to formal, neutre i acadèmic. 
   
• No presenta interpel·lació al lector o l’audiència, perquè s'allunya de la subjectivitat de l’emissor i del receptor.
   
• Cal que el llenguatge sigui formal, neutre, entenedor i clar, amb frases curtes i poc ús de frases subordinades.
   
• Altres recursos que afavoreixen la llunyania que requereix un text objectiu:
  • Ús de la tercera persona:
       Han descobert una molècula nova que…
       S’ha fet una avenç important en la recerca sobre…
  • Ús de les oracions passives o impersonals:
       L’estudi es publicà fa un mes.
       S’han d’establir les bases per millorar i aprofundir…
  • Ús de verbs existencials, com ara haver-hi, passar, esdevenir, existir...:
       Hi ha dilemes ètics que cal abordar.
       Enguany han ocorregut alguns fets destacats.