39. Els pronoms relatius
Elemental 2
Les frases de relatiu
Una frase de relatiu complementa un nom. Aquest nom precedeix la frase, i és per això que l’anomenem antecedent. La frase de relatiu s'anomena adjectiva perquè fa la funció d’un adjectiu i, per tant, complementa el nom. Per exemple:
La noia que has contractat… és el mateix que La noia contractada…
En aquest cas la noia és l’antecedent i la frase de relatiu és que has contractat, un tipus de frases que sempre comencen per un pronom que anomenem pronom relatiu.
La noia és alta. Has contractat la noia.
Les frases de relatiu ens permeten agrupar frases simples que comparteixen elements, i formar frases compostes amb el pronom de relatiu que.
La noia que has contractat és alta.
Has contractat la noia que és alta.
Frases de relatiu explicatives i especificatives
Frase amb relatiu simple que | Frase amb relatiu compost qual | |
---|---|---|
Frases relatives explicatives que es pot substituir pel relatiu compost amb qual |
Els balcons, que donen a la plaça, eren oberts. | Els balcons, els quals donen a la plaça, eren oberts. |
Les propostes d'esmena, que havia presentat l'oposició, no es van acceptar. | Les propostes d'esmena, les quals havia presentat l'oposició, no es van acceptar. | |
Frases relatives especificatives que NO es pot substituir pel relatiu compost amb qual |
Els balcons que donen a la plaça eren oberts; els altres, tancats. | |
Les propostes d'esmena que havia presentat l'oposició no es van acceptar; en canvi, les del partit del govern, sí. |
Per ampliar aquesta informació consulteu la fitxa sobre el complement del nom.
Elemental 3
Tipus de relatius
A les oracions de relatiu hi ha un antecedent i un pronom relatiu, que el substitueix. Vegem-ho amb un exemple:
L’alumne que s'ha matriculat aquesta setmana és ucraïnès.
En aquest exemple hi ha dos verbs. Tenim, per tant, dues oracions:
L'alumne s'ha matriculat aquesta setmana.
L'alumne és ucraïnès.
A la frase d'exemple veiem que l'element repetit, que és l’antecedent (l'alumne) està substituït per un pronom relatiu (que), fet que ens permet formar una sola frase de relatiu. A les dues frases amb què la podem dividir, l’antecedent és el subjecte a totes dues oracions, però no sempre és així, tal com veurem en els diversos tipus d’oracions que veurem tot seguit.
Depenent del tipus d’oració de relatiu i de quins elements acompanyen el pronom, farem servir un tipus de relatiu o un altre. Tot seguit hi ha una llista amb els tipus de relatius que hi ha i tot d'oracions que segueixen l’exemple que acabem d'exposar.
- Relatiu simple fort: què, qui
Els relatius simples forts són què, que substitueix antecedents que són objectes o conceptes abstractes, i qui, que substitueix antecedents corresponents a persones.
Fem servir aquests relatius quan hi ha una preposició, amb verbs preposicionals.
a, per, de, + què
en, amb qui
L'assumpte a què et refereixes ja està resolt.
Les dues oracions que formen aquesta frase són: L’assumpte ja està resolt. Et refereixes a l’assumpte.
Seguint aquest mateix model hi ha els exemples següents:
No la conec, la persona de qui em parles.
Podreu adreçar-vos directament a les persones a qui vulgueu fer consultes.
Digui'm el nom de la persona amb qui vol parlar, si us plau.
Com es diu l'eina amb què es claven els claus?
Els relatius forts (què, qui) són equivalents i es poden substituir pels relatius compostos corresponents:
el qual, la qual, els quals, les quals
Per tant, podem dir, indistintament:
La foto de què parlàvem és aquesta. La foto de la qual parlàvem és aquesta.
L'estri amb què treballes és perillós. L'estri amb el qual treballes és perillós.
La persona en qui penses és aquí. La persona en la qual penses és aquí.
El banc per què treballaves ha fet fallida. El banc pel qual treballaves ha fet fallida.
L’ordinador a què et referies s’està actualitzant. L’ordinador al qual et referies s’està actualitzant.
- Preposició + relatiu compost
Els relatius compostos són el qual, la qual, els quals, les quals.
Cal utilitzar el relatiu compost quan el relatiu va darrere de preposicions diferents de les del quadre anterior.
sota, contra, cap a, fins a,
davant, a partir de. el qual, la qual
a través de, des de, entre, + els qual, les quals
malgrat, per mitjà de,
segons, sense
Aquesta és la palmera sota la qual feia la migdiada.
Les dues oracions que formen aquesta frase són: Aquesta és la palmera. Feia la migdiada a sota la palmera.
Seguint aquest mateix model hi ha els exemples següents:
Es tracta d'una actitud contra la qual cal estar alerta.
Van fer unes manifestacions davant les quals ningú va protestar.
Agafeu l'itinerari de la dreta, a través del qual arribareu a l'estany.
Es tracta d'una tendència cap a la qual van convergint els artistes del tombant de segle.
Llavors va sortir al balcó, des del qual es podia contemplar tota la ciutat.
Aquest és el límit fins al qual estem disposats a arribar.
Són uns arguments contra els quals es fa difícil discutir.
- Complement d’un nom amb relatiu compost
Fem servir els relatius compostos per substituir un complement del nom.
nom + del qual, dels quals, de la qual, de les quals
De seguida vaig veure el menjador.
La porta del menjador em va deixar meravellada.
A partir de les oracions anteriors, podem formar la frase de relatiu següent:
De seguida vaig veure el menjador, la porta del qual em va deixar meravellada.
Seguint aquest mateix model hi ha els exemples següents:
La casa tenia un jardí ombrejat, la tanca del qual era de ferro forjat.
Hem comprat una calaixera, els calaixos de la qual tenen dibuixos pintats a mà.
Hi havia dues finestres que anaven de paret a paret, les cortines de les quals eren de lli.
Al jardí hi havia uns arbres centenaris, l'alçada dels quals sorprenia tots els visitants.
- Oracions substantives
Són oracions, com el seu nom indica, que fan la mateixa funció que un nom.
En aquest cas fem servir els relatius següents:
qui, el qui, la qui, els qui, les que
aquell que, aquella que, aquells que, aquelles que
tothom qui, allò que, el que
Hi ha qui creu que existeixen les bruixes.
Qui cregui que cal fer un nou pla de treball que ho comuniqui.
Això que ho faci qui vulgui.
El porter és qui vigila les entrades i les sortides del personal.
Jo no soc el qui et penses.
Ella no és la qui et penses.
Ells no són els qui han de fer aquesta feina.
Ho va fer com aquell qui no vol la cosa.
Tothom qui vulgui, que vingui.
Escolta el que et dic!
El que et volia dir és el següent…
Allò que et volia dir, ja t'ho diré demà.
Intermedi 3
Escrivim que o què?
És important no confondre la pronúncia de que i què en català oriental. Quan no duu accent, s’ha de pronunciar amb vocal neutra en el català oriental i escriure’l sense accent.
Tot seguit us donem algunes indicacions que us poden ser útils per distingir les dues partícules.
La conjunció que, sense accent
- No es pot suprimir.
M’han demanat que compri dues garrafes d’aigua. (i no: *M’han demanat compri dues garrafes d’aigua.)
Espero que vinguis aviat. (i no: *Espero vinguis aviat.)
- No s’ha d’ometre darrere de l’adverbi d’afirmació sí.
Jo no ho crec, però ell sí que ho pensa. (i no: *Jo no ho crec, però ell sí ho pensa.)
- No pot anar precedit de preposició.
Estic contenta que hagis vingut. (i no: *Estic contenta de que hagis vingut.)
El pronom relatiu que, sense accent
- Com tots els pronoms relatius, d’una banda, substitueix un element (l’antecedent) de l’oració que ha aparegut abans; de l’altra, fa d’enllaç entre dues oracions. Pot fer les funcions de subjecte, complement directe i circumstancial de temps. Vegem-ne alguns exemples a continuació:
El meu germà, que acaba d'arribar, fa cara d'enfadat.
El llapis que fas servir és meu.
Ens podem trobar el dia que vulguis.
En totes tres frases, l’antecedent apareix dins del requadre. En el primer cas, la funció del relatiu és la de subjecte (és com dir el meu germà acaba d’arribar); en el segon, fa de complement directe ([tu] fas servir el llapis), mentre que en l’últim la funció del pronom és de circumstancial de temps.
El quantitatiu que, sense accent
- Indica una quantitat considerable i acompanya un adjectiu o un adverbi.
Que gran que ets!
Que tard s’ha fet! He de marxar!
Caram, que cara que és la benzina!
L’interrogatiu què, amb accent
- Sempre duu un verb al costat i equival a 'quina cosa'.
Què dius?
Què fas aquest vespre?
A què et dediques?
El relatiu compost què, amb accent
- En aquest cas equival a el qual, la qual, els quals, les quals, i duu una preposició al davant, tal com hem vist anteriorment en aquesta mateixa fitxa.
La pel·lícula a què fas referència ha guanyat un premi.
El curs a què t'has matriculat té d’una trentena de places.
La ciutat en què vius és molt tranquil·la.
El grup amb què viatjo és de Mallorca.
Suficiència 2
Els pronoms relatius enllacen dues oracions i al mateix temps substitueixen un element de la primera oració.
Els pronoms relatius poden ser:
Tipus | Pronom relatiu | Exemples |
---|---|---|
Feble | que | La dona que riu és sueca. |
Fort | què (referit a coses) qui (referit a persones) |
La ploma amb què escriu és d'or. El noi de qui et parlava s'espera fora. |
Compost | el qual / la qual els quals / les quals |
Ha arribat la carta de la qual ens va parlar. |
Adverbial | on | El poble on vaig néixer és molt petit. |
Neutre | la qual cosa / cosa que | Plou molt, cosa que ens impedirà sortir. |
El pronom relatiu té una funció sintàctica dins la seva oració. En el quadre següent trobareu un resum de les funcions que pot fer cada pronom (l’oració de relatiu apareix en negreta i l’antecedent, emmarcat):
Pronom | Funció | Exemples |
---|---|---|
que | Subjecte Complement directe C. circumstancial de temps |
El noi que va venir és ucraïnès. Compra la nina que em va demanar. Es va casar l'any que va acabar la guerra. |
què | C. circumstancial Complement preposicional |
El bar en què dina no tanca a l'agost. El tema de què parla és apassionant. |
qui | Subjecte Complement indirecte Complement preposicional C. circumstancial |
Qui parli sortirà de classe. La dona a qui vaig donar la mà tenia un tic. La persona en qui penses no és aquí. Els nois amb qui sorties eren veïns dels Vidal. |
el qual la qual els quals les quals la qual cosa |
Totes | Els socis, els quals se sentien ofesos, callaven. La gent amb la qual em relaciono és xerraire. Els llibres als quals fas referència són aquí. Les persones amb les quals et reuniràs no et coneixen. No els han permès venir, la qual cosa és injusta. |
on | C. circumstancial de lloc | Aquesta és la sala on ens reunim. |
Remarques sobre els relatius
- QUE
Les oracions especificatives no porten coma davant del pronom. En canvi, si van entre comes, es pot canviar pel relatiu compost. Això, però, no és possible en les circumstancials de temps ni quan l’antecedent és un pronom personal:
Ell, que era un bon home, va fer una mala acció.
El teu cosí, que era un bon home, va fer una mala acció.
El teu cosí, el qual era un bon home, va fer una mala acció.
- QUÈ
Aquest pronom relatiu és tònic i es pronuncia amb e oberta. Sempre va precedit de preposició i es pot substituir pel pronom relatiu compost el qual, la qual… No s’ha de confondre amb el pronom interrogatiu què, que vol dir quina cosa o quina causa:
No sé què vol. (interrogatiu: quina cosa)
No sé per què no calla. (interrogatiu: quina causa)
La feina en què treballo m’apassiona. (relatiu)
- ON
Fem servir el relatiu on per fer referència a llocs físics.
La casa on vaig néixer és al centre de la vila.
Ahir vam fer una trobada a l’escola on havia après a llegir.
Quan ens referim a llocs metafòrics, llocs figurats o temporals, farem servir els relatius compostos en què, en la qual, en els quals, etc.
Em va explicar una experiència en la qual s'havia retrobat a si mateixa.
Vam viure una època en què el jovent veia el futur amb optimisme.
Errors que cal evitar en les oracions de relatiu
- Fer servir el que, la que, els que, les que darrere de preposició en lloc de el qual, la qual, els quals, les quals o bé què.
Aquesta és la ploma *amb la que escric. (frase inadequada)
Aquesta és la ploma amb la qual / amb què escric. (frase adequada)
Les formes el que, la que, els que, les que només són correctes quan entre l’article i el pronom s’hi pot sobreentendre un substantiu.
Aquest problema és com el que vam fer ahir. (= Aquest problema és com el problema que vam fer ahir.)
- En el registre formal, enllaçar dues oracions per mitjà del relatiu feble que, com si fos una conjunció.
És una fusta *que se’n fan mobles. (no recomanable en l’estàndard escrit)
És una fusta de la qual / de què es fan mobles. (pròpies de l’estàndard escrit)
- Representar l’antecedent en l’oració subordinada per mitjà del pronom relatiu i, a més, d’un pronom feble. És una forma pleonàstica innecessària.
És un tema que ja *el sé de memòria. (inadequada)
És un tema que ja sé de memòria. (adequada)
L’escola on *hi vaig estudiar m’agradava molt. (inadequada)
L’escola on vaig estudiar m’agradava molt. (adequada)
- Fer servir incorrectament el relatiu possessiu.
Duia un llibre *que l’autor és amic meu. (inadequada)
Duia un llibre l’autor del qual és amic meu. (adequada)
- Fer servir lo que quan l’antecedent és una oració sencera.
Es lleva d’hora, *lo que el posa de mal humor. (inadequada)
Es lleva d’hora, la qual cosa el posa de mal humor. (adequada)
Es lleva d’hora, cosa que el posa de mal humor. (adequada)
Es lleva d’hora, fet que el posa de mal humor. (adequada)
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 13. Les instruccions
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 24. L'explicació
- 25. El text argumentatiu
- 26. L'esquema i el resum
- 27. La predicció
- 29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català