20. Sons en contacte
Intermedi 1
Quan parlem, els mots no estan aïllats, sinó que es pronuncien enllaçats els uns amb els altres dins de tires fòniques. Tant dins d’una paraula com quan les enllacem, hi ha fenòmens específics que es produeixen pel contacte d’uns sons (vocàlics o consonàntics) amb els altres en contextos determinats.
Una de les constants de la llengua parlada és la tendència al mínim esforç. Així, quan parlem mirem d’estalviar emissions de veu suprimint sons (elisió) o bé agrupant-ne (sinalefa).
Els principals fenòmens fonètics relatius als sons vocàlics són els següents:
Elisió
És un fenomen fonètic que consisteix a suprimir el so d’una vocal quan està en contacte directe amb una altra vocal. Les dues vocals, per tant, es redueixen a una de sola. És a dir, consisteix a suprimir (o elidir) el so d’una vocal quan una de les dues vocals és una neutra àtona (exemples 1) o quan les dues vocals són idèntiques i el contacte es resol amb la pronunciació d’una única vocal (exemples 2).
| Exemples | Pronúncia aproximada |
|---|---|
| una hora (1) matí ennuvolat (1) amagar el mòbil (1) obre el llibre (2) compra el pa (2) temo oblidar (2) |
‘u/nò/ra’ ‘ma/tín/nu/vo/làt’ 'a/ma/gál/mò/bil' ‘ò/brel/llí/bre’ ‘cóm/pral/pà’ ‘té/mu/bli/dà’ |
Si la vocal neutra està en contacte amb una altra vocal (tònica o àtona), es perd la vocal neutra (en contacte amb tònica) o una de les dues (si totes dues són àtones).
| Exemple | Pronúncia aproximada |
|---|---|
| quina hora és? | ‘quí/nò/rés’ |
No totes les elisions que fem quan parlem es reflecteixen ortogràficament amb una contracció o amb l’apòstrof. Així, només es fa servir l’apòstrof en el cas de l’article definit (el/la), la preposició de i alguns pronoms febles: L’Oriol duu unes ulleres d’estil noucentista que s’ha comprat en un antiquari.
Suficiència 1
Sinalefa
Consisteix a enllaçar la vocal final d’una paraula amb la vocal inicial de la següent, formant una única síl·laba, i és per això que s’anomena també diftong sintàctic.
| Exemples | Pronúncia aproximada |
|---|---|
| Ho ha fet. No ho has dit. L’amiga hi va. No hi tornis. |
‘uà/fét’ ‘no/uàs/dít’ ‘la/mí/gai/và’ ‘nói/tór/nis’ |
Cal tenir en compte que tant l’elisió com la sinalefa no es produeixen si la pronunciació és lenta o emfàtica i, per tant, hi ha pauses entre les paraules.
Si us cal repassar quines combinacions formen diftong, consulteu la fitxa dels diftongs i els hiats.
Sinèresi
Consisteix a pronunciar vocals contigües d’un mot com si fossin part de la mateixa síl·laba (és a dir, com a diftong), tot i que la normativa indica que s’han de pronunciar com a vocals de síl·labes diferents.
| Exemples | Pronúncia col·loquial | Pronúncia normativa |
|---|---|---|
| riera paciència avió adient traïdor |
‘rie/ra’ ‘pa/cièn/cia’ ‘a/vió’ ‘a/dient’ ‘traï/dor’ |
‘ri/e/ra’ ‘pa/ci/èn/ci/a’ ‘a/vi/ó’ ‘a/di/ent’ ‘tra/ï/dor’ |
Suficiència 2
Sonorització
Quan una consonant fricativa sorda (s, x/ix, f) es troba a final de mot i el següent comença amb vocal o amb consonant sonora, aquesta consonant esdevé sonora. Aquest fenomen es coneix com a sonorització.
| Ortografia | Pronúncia aproximada |
|---|---|
| els avions buf al cor paràgraf ample unes gates peix amb suc els amics units de festa quants anys |
‘el/za/vi/óns’ ‘bu/va/lcòr’ ‘pa/rà/gra/vàm/ple’ ‘ú/nez/gà/tes’ ‘pé/jam/súc’ ‘elz/a/míc/zu/nítz/de/fés/ta’ ‘quàn/zànys’ |
Emmudiment i sensibilització
Alguns sons consonàntics, en determinades posicions, s’emmudeixen; d’aquest fenomen se’n diu emmudiment (supressió del so d'una lletra). En alguns contextos, les consonants mudes acaben sonant, un fenomen invers que anomenem sensibilització. Cal tenir en compte que aquests fenòmens no es produeixen a tot el domini lingüístic.
- No pronunciem p i b finals darrere de m:
camp sona ‘cam’
rumb sona ‘rum’
Però el so b de la preposició amb es pronuncia (sensibilització) quan va seguit d’una paraula que comença en vocal:
va amb avió → ‘vàm/ba/vi/ó"
- En català oriental, no pronunciem t i d finals precedides de n o l:
tant sona ‘tan’
molt sona ‘mol’
normand sona ‘norman’
parlant sona ‘parlan’ (fixem-nos, doncs, que la t dels gerundis és muda: fent, intentant…)
Però cal tenir en compte els casos de sensibilització següents:- Els gerundis seguits dels pronoms febles ho i hi:
mirant-ho ‘mirantu’
fent-ho 'fentu'
sentint-hi ‘sentinti’
jugant-hi ‘juganti’
- Altres casos en què sona una t per contacte amb una vocal:
Sant Andreu ‘san/tan/dreu’
Sant Antoni ‘san/tan/to/ni’
vint-i-vuit ‘vin/ti/vuit’
cent homes ‘cen/to/mes’
vint anys ‘vin/tanys’
- Els gerundis seguits dels pronoms febles ho i hi:
- Tampoc es pronuncia la s dels mots aquest i aquests.
aquest llapis ‘aquetllapis’
aquests llapis, ‘aquetsllapis’
Però sí que la pronunciem quan van seguits d’un mot que comença amb vocal.
aquest aire ‘aquestaire’
aquest home ‘aquestome’
- Sovint la r no es pronuncia en posició final.
mocador ‘mocadó’
flor ‘flò’
cendrer ‘cendré’
sabater ‘sabaté’
cantar, parlar, estudiar, llegir, fregir… ‘cantà’, ‘parlà’, ‘estudià’, ‘llegí’, ‘fregí’
Cal tenir en compte, però, que quan l’infinitiu va seguit d’algun pronom, la erra final sí que es pronuncia, cas en què hi ha sensibilització:
mirar ‘mirà’, però mirar-ho ‘miraru’
fer ‘fé’, però fer-te ‘ferte’
sentir ‘sentí’, però sentir-hi 'sentiri'
jugar ‘jugà’, però jugar-la ‘jugarla’
- Tampoc no es pronuncia la primera r del mot arbre (‘abre’), ni la r de les formes d’infinitiu, futur i condicional del verb prendre (‘pendre’) i els derivats corresponents (sorprendre, comprendre, reprendre...).
Suficiència 3
A més dels fenòmens vocàlics, n’hi ha d’altres que afecten el contacte de sons consonàntics.
Assimilació
Canvi d’un so propi d’una consonant per un altre so o canvi del punt d’articulació d’un so consonàntic, tant si és dins d’un sol mot com si és l’enllaç entre el final d’una paraula i l’inici de la següent.
| Canvis | Ortografia | Pronúncia |
|---|---|---|
| t + ll > ll·ll | bitllet ratlla ametller |
‘bill·llet’ ‘rall·lla’ ‘amell·ller’ |
| l + ll > ll·ll | el llapis el llom |
‘ell llapis’ ‘ell llom’ |
| t + l > l·l | atlàntic | ‘al·làntic’ |
| t + m > m·m | setmana | ‘semmana’ |
| t + n > n·n | cotna | ‘conna’ |
| s + j/g > j·j / g·g | tres jugadors moltes girafes |
‘trej jugadors’ ‘molteg girafes’ |
| s + r > r·r | sis remeis | ‘sir remeis’ |
| s + x > x·x | uns ximplets | ‘unx ximplets’ |
| n + p > mp | quin pastís | ‘quim pastís’ |
| n + b > mb | un bombó | ‘um bombó’ |
| n + v > mb | un violí | ‘um violí’ |
| n + f > mf | un forat | ‘um forat’ |
| n + m > m·m | un mico | ‘um mico’ |
Geminació
Parlem de geminació per referir-nos a la duplicació de sons consonàntics:
nn: Anna, innoble, connectar-se
mm: immortal, Emma
dd: addenda, addicció
l·l: al·lèrgia, tranquil·litat
Tanmateix, no totes les geminacions queden reflectides en la grafia:
bl [b·b]: poble ‘pob·ble’, sensible ‘sensib·ble’
gl [g·g]: arreglar ‘arreg·glar’, segle ‘seg·gle’
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 13. Les instruccions
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 24. L'explicació
- 25. El text argumentatiu
- 26. L'esquema i el resum
- 27. La predicció
- 29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català