23. La narració

Què és el text narratiu?

El text narratiu és un relat, generalment en prosa, d’uns fets que succeeixen a uns personatges en un temps i un lloc determinats. Aquests elements poden ser reals (quan expliquem als amics què hem fet el cap de setmana, per exemple) o imaginaris (com ara una novel·la). N’hi ha de diversos tipus: els contes, les faules, les llegendes, les novel·les, les rondalles, els microrelats, les anècdotes, els acudits, el relat de l’argument d’una pel·lícula o d’un llibre, etc.

Solen construir-se a partir d’uns continguts bàsics que responen a aquestes preguntes: qui? (els personatges de la història), què? (els fets que succeeixen), quan? (el temps en què tenen lloc els esdeveniments) i on? (el lloc real o imaginari en què actuen els personatges i transcorren els fets).

Estructura

Generalment, es relaten els fets i es teixeixen sobre la base d’una estructura que té tres parts ben diferenciades:

• Plantejament: es presenta una situació inicial amb uns personatges en un ambient, un espai o un temps determinats; acostuma a ser estable i en un cert equilibri.
• Nus: apareixen nous personatges que propicien fets inesperats, reaccions, conflictes i contradiccions que pertorben la situació inicial i provoquen un estat de desequilibri.
• Desenllaç: es resolen els conflictes i s’explica el final de la història; de vegades permet extreure’n conclusions.

L’exposició dels esdeveniments pot seguir un ordre cronològic, o amb alteracions o salts temporals però que respon a un patró lògic que permet al lector la comprensió del fil argumental.

Tot text narratiu ha d’anar encapçalat per un títol, que no porta mai punt final.

El narrador

L’autor relata els fets a través de la veu d’un narrador, que en la comunicació literària fa de mitjancer entre ell i el lector. Aquest narrador pot ser el protagonista del relat i explicar l’experiència viscuda en primera persona, pot ser-ne testimoni i narrar també en primera persona el que ha vist i sentit, o pot ser l’autor i el creador de la història i relatar els fets que s’ha inventat en tercera persona.

Recursos

Els textos narratius acostumen a ser textos rics, perquè generalment hi conflueixen:

• La mateixa narració i els esdeveniments que succeeixen d’una manera generalment dinàmica.
• Descripcions d’espais, personatges, situacions o circumstàncies, ambients, objectes i impressions, estats d’ànim, pensaments, intencions tant dels personatges com del narrador o del mateix autor.
• Diàlegs, que introdueixen la veu dels personatges i que poden aparèixer en estil directe (reproduir directament la veu dels personatges sense la mediació d’un narrador) o estil indirecte (els personatges no parlen directament, sinó a través del narrador, que ens explica què diuen).

Pel que fa a la puntuació, cal dominar molt bé l’ús de la coma, el punt i coma i el punt, ja que no són intercanviables i resulten bàsics per a la bona transmissió de les idees. A més, en les narracions amb fragments en estil directe:

• Cal posar un guió cada vegada que parla un personatge.
• Quan acaba la intervenció, cal tancar la frase amb punt, punts suspensius, signe d’admiració o signe d’interrogació, segons l'entonació.
• Si el narrador intervé de manera intercalada en el diàleg, cal separar la intervenció entre guions.

Recordem, com dèiem, que els títols no porten punt final. En cas que presentin puntuació interna, cal seguir les regles generals de puntuació i d’ús de majúscules i minúscules. Per tant, després d’un punt escriurem majúscula, i després de dos punts, minúscula.

Diari d’un nàufrag
Diari d’un nàufrag. Dia 1
Diari d’un nàufrag: dia 1

Des del punt de vista gramatical, en els textos narratius són essencials els aspectes temporals, que es poden expressar a través de:

• Marcadors adverbials (adverbis i conjuncions o locucions conjuntives de temps): mentre, quan, fins que, avui, a la tarda…
• Oracions subordinades de temps (Vindré quan faci sol.) i manera (Es va fer mal baixant l’escala.).
• L’ús adequat dels modes i els temps verbals:
  • El mode indicatiu es refereix a una acció real (present, passada o futura).
  • El mode subjuntiu designa una acció no real, sinó relacionada amb una altra acció verbal i, per tant, sotmesa a condició, desig, negació, etc.: Vull que vingui.
  • El mode imperatiu expressa una actitud de comandament: Recull les joguines.

Exemples de textos narratius

Exemple 1

Vam ocupar el petit balcó, ell a la dreta i jo a l’esquerra, de genolls. Amb prou feines ens separava un metre i mig, i era tan estret que l’espai entre el llindar i la barana no feia ni tres pams. Per damunt, pels costats i, encara més, per sota, dotzenes d’estaques de dimensions variables sortien com ullals d’unicorn, apuntant a totes les direccions. Algunes encara mostraven taques de sang blava resseca. En Batís premia la seva escopeta. Al seu costat, a terra, el Remington i tres cilindres de bengales. Havia encès el far. El soroll de la maquinària ens arribava esmorteït, un carrisqueig de pèndol, més fort quan els vagons dels focus circulaven just damunt nostre, més lleu quan s’allunyaven. La llum escombrava la base de granit i, una mica més enllà, amb oscil·lacions, la frontera del bosc. Però no apareixien. Ràfegues de vent gelat arrossegaven branquillons. Un vent que xiulava fent raspera, indiferent a les emocions que despertava. Quan els focus se n’anaven una foscor quasi absoluta s’apoderava del paisatge.

Albert Sánchez-Piñol. La pell freda

Exemple 2: estil directe

La senyora Paulina no deia res. Estava asseguda al peu de la porta vidriera.
—És una mica tard… però si vol li faré aquell número dels mocadors.
—Faci aquell de l’anell i el bastó —va demanar en Maurici. Em vaig treure l’aliança i la hi vaig donar.
—Miri-se-la bé. És d’or i no està trencada.
Li vaig presentar el bastó per la banda de la virolla.
—Fiqui l’anell al bastó. Té un mocador net?
—No —va dir ell.
Li vaig donar un mocador i ell va agafar el bastó per la punta.
—Fixi-s’hi bé. L’anell no pot sortir per la banda meva perquè no hi passa. Si ha de sortir per alguna banda ha de ser per la que aguanta vostè. Vol fer el favor d’estendre el mocador damunt de l’anell?

Mercè Rodoreda. Jardí vora el mar (text adaptat)

Exemple 3: estil indirecte

Recordo un sopar a casa d’una editora. Aviat s’encetà el punt central de tot sopar entre dones que ens diem alliberades: la incomunicació amb els homes. La francesa defensava el lesbianisme com l’única sortida dins del camp de l’afecte. Entre dues dones no s’estableixen relacions de poder. Entre dues dones es valora més la tendresa, deia la poetessa. La Norma, no sé si per portar la contrària, va afirmar que havia trobat tendresa en més d’un home. La francesa va dir que no s’ho creia, que a un home, a la llarga sempre se li desvetlla el seu ego, li surt la vanitat ferida, exigeix que li valoris la iniciativa o la força […]. Finalment vaig aventurar que potser això de distingir el sexe pel caràcter semblava més aviat una invenció i vaig comentar que jo he conegut homes femenins…

Montserrat Roig, L’hora violeta (text adaptat)

Bibliografia

· Alemany, E. et al. Curs de llengua catalana. Nivell Suficiència 1. Barcelona: Castellnou Edicions, 2010.

· Badia, J.; Brugarolas, N.; Grifoll, J. Curs de llengua catalana. Nivell C. Barcelona: Castellnou Edicions, 1994.

· C1. Nivell de suficiència. Curs de llengua catalana. Nova edició revisada. IEC 2016. Barcelona: Castellnou Edicions, 2017.

· Material per al nivell de suficiència. CNL Vallès Occidental 3. Curs 2009-2010.

· Universitat de Barcelona. CUB. Llibre d’estil. Consideracions sobre els títols. www.ub.edu/cub/criteri.php?id=2508, setembre del 2018.