1. L'article
Bàsic 1
L’article definit
- Utilitzem l’article definit davant dels noms comuns per referir-nos a coses concretes.
el nen, l'home; els nens, els homes
la casa, l'olla; les cases, les olles
Article definit singular | Article definit plural | |
---|---|---|
Masculí | el, l’ | els |
Femení | la, l’ | les |
- L’article la no s’apostrofa davant paraules femenines que comencen en i, u, hi, hu àtones ni davant del nom de les lletres, i algun altre cas.
la història, la universitat
la ema, la ela
Tenim una reunió a la una.
L’article indefinit
- L’article indefinit acompanya noms comuns que encara no coneixem i que es presenten per primera vegada en el discurs.
un nen, una plaça, uns telèfons, unes dones
Article indefinit singular | Article indefinit plural | |
---|---|---|
Masculí | un | uns |
Femení | una | unes |
L’article personal
- Posem l’article personal davant dels noms de persona, i hem de tenir en compte, per tant, si els noms són masculins o femenins. Si el nom de persona comença per vocal, cal apostrofar (’) l’article.
En Lluís, en Carles, l’Albert, l’Anna i la Marta viuen a Girona.
N’Aina i n’Eulàlia i n’Eudald són germans i viuen a Manacor.
El Josep i l’Enric viuen al Prat de Llobregat.
- Depenent de la varietat geogràfica, fem servir l’article personal, l’article definit o, fins i tot, no fem servir article davant dels noms de persona.
en català central: La Carme, en Carles, l’Anna i l’Enric són cosins.
en nord-occidental: La Carme, el Carles, l’Anna i l’Enric són cosins.
en varietats baleàriques: Na Carme, en Carles, n’Anna i n’Enric són cosins.
en varietats valencianes: Carme, Carles, Anna i Enric són cosins.
- Davant dels noms de persona també fem servir l’article definit (el, la), que s’apostrofa davant de vocal:
El Pere estudia català.
L’Albert parla àrab.
La Montserrat treballa a l’escola.
L’Anna és molt divertida.
- Els noms de noia que comencen per i o u àtona (sense accent) mantenen l’article la, sense apostrofar:
La Isabel i la Iolanda juguen a futbol cada dissabte.
L’Íngrid viu amb unes amigues als afores del poble.
Les contraccions
Quan coincideix una preposició amb un article formen una agrupació, que en diem contracció.
Diem vaig a casa, però vaig al mercat, en què al = a (preposició) + el (article definit masculí). En aquest cas, al és una contracció. I passa el mateix amb l'article plural: a + els = als. Cal tenir en compte que, quan hem d’apostrofar l’article singular masculí, no fem contracció.
+ | la | el, els | l’ |
---|---|---|---|
a | a la Vaig a la plaça. |
al, als Visc al carrer del Pi. Visc als Pallaresos |
a l’ Vius a l’avinguda. |
de | de la Vinc de la plaça. |
del, dels Vinc del parc. Vinc dels Omells de na Gaia. |
de l’ Vinc de l'avinguda. |
per | per la Passejo per la plaça. |
pel, pels Passo pel parc. Passo pels carrers buits. |
per l’ Passejo per l’avinguda. |
ca | ca la Ara viuen a ca la Marta. |
cal, cals Ara viuen a cal Joan. Ara viuen a cals Pinyol. |
ca l’ Ara viuen a ca l'Andreu? |
Intermedi 1
L’article és un element gramatical que informa sobre el gènere i el nombre del substantiu del qual depèn. L’article també dona valor substantiu a expressions o paraules que no són pròpiament un substantiu.
Les formes de l’article són:
Article definit | Article indefinit | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Masculí singular |
Masculí plural |
Femení singular |
Femení plural |
Masculí singular |
Masculí plural |
Femení singular |
Femení plural |
el, l’ | els | la, l’ | les | un | uns | una | unes |
L’ús de l’article davant dels noms propis de persona i la forma emprada depenen del parlar i del context d’ús.
- En la major part dels parlars de Catalunya s’usa l’article definit davant dels noms propis femenins (la, l’); amb els masculins començats per vocal es fa servir l’article definit (l’), i amb els començats per consonant són possibles tant l’article personal (en) com el definit (el).
- Article definit: He parlat amb la Joana, l’Antònia, l’Ignasi, la Costa i l’Aguiló.
- Article personal: Hem visitat en Tomeu i en Cruells.
- En els parlars baleàrics s’empra l’article personal (en, na, n’) en tots els casos.
He parlat amb na Joana, n’Antònia, n’Ignasi, na Costa i n’Aguiló.
Hem visitat en Tomeu i en Cruells.
- En els parlars valencians, en parlars de la Franja i en tortosí, no se sol fer servir l’article amb els noms de persona.
He parlat amb Joana, Antònia, Ignasi, Costa i Aguiló.
Hem visitat Tomeu i Cruells.
- En usos formals prescindim de l’article davant dels noms de persona.
La conferència que pronunciarà Joan Majó és molt interessant.
La directora de la pel·lícula és Rosa Vergés.
Remarques sobre l’article
- En les enumeracions es pot repetir l’article de cada element o bé estalviar-se aquesta repetició sempre que tinguin el mateix gènere gramatical.
Avui els pallassos, els malabaristes i els equilibristes han fet una actuació excel·lent.
Avui els pallassos, malabaristes i equilibristes han fet una actuació excel·lent.
- Es considera imprescindible repetir l’article quan els elements de l’enumeració tenen gèneres diferents o quan hi ha una voluntat especial d’identificar cada element.
Els pallassos, els equilibristes i les noies del grup de dansa han actual a la funció del vespre.
- Cal tenir en compte que una mateixa paraula pot tenir significats diferents segons el gènere.
el clau / la clau, el canal / la canal, el fi / la fi, el llum / la llum, el son / la son…
Podeu ampliar aquesta darrera informació amb el contingut de la fitxa sobre el gènere dels noms i els adjectius.
Suficiència 1
Remarques sobre l'article
Cal tenir en compte l’ús de l’article en les estructures següents:
- Pel que fa als dies de la setmana, no duen article quan fan referència a un dia concret, inclòs entre els set dies anteriors o posteriors al dia en què es parla:
La reunió es farà dijous. (dit, per exemple, el dilluns anterior)
Han de dur article si se’n parla en general o es refereixen a un dia que queda més enllà d’un marge de set dies abans o després del dia en què es parla:
El dissabte és part del cap de setmana. (= tots els dissabtes)
El(s) divendres vaig al gimnàs. (= cada divendres)
La reunió serà el dijous 27 de març. (dit, per exemple, el dia 8 de març)
- Hi ha molts topònims que per tradició duen article. L’article dels topònims s’escriu en minúscula (excepte a principi de frase) i segueix, dins d’un text, les regles convencionals de la contracció quan entra en contacte amb les preposicions a, per o de. Aquesta norma s’aplica als topònims catalans o que es catalanitzen per tradició, però no l’aplicarem si el topònim manté la forma en una altra llengua.
Estiueja a l’Hospitalet de l’Infant.
però
En Pedro és originari d’El Salvador.
Aquest estiu anirem a Los Angeles.
Se’n va anar de viatge per l’Argentina.
La Juana és del Perú.
- Les comarques sempre s’escriuen amb article, excepte la comarca d'Osona.
Aquest cap de setmana visitarem la Cerdanya.
Per Nadal viatjarem al Rosselló.
En Joan és dels Ports, però viu a l'Alt Urgell.
- Sempre posarem l’article quan el topònim dugui un complement:
la Catalunya del Nord, els Països Catalans, la Unió Europea, els Estats Units, la República Txeca,
el País de Gal·les, el País Basc, la República Centreafricana, la Confederació Helvètica…
- Alguns topònims poden dur article de manera optativa:
l’Argentina, la Xina, l’Uruguai, el Vietnam…
- Tot seguit hi ha uns quants exemples de topònims que porten article:
Municipis: l’Aldea l’Alfàs del Pi l’Alguer l’Alqueria l’Ampolla l’Aranyó l’Arboç s’Arenal l’Armentera les Avellanes els Banys d’Arles les Borges del Camp l’Escala l’Espunyola |
l’Estany l’Estartit els Garidells l’Hospitalet de l’Infant el Masnou els Masos es Mercadal el Montmell les Oluges els Omells de na Gaia el Perelló el Pertús sa Pobla la Pobla de Massaluca el Port de la Selva |
el Prat de Llobregat les Preses ses Salines la Seu d’Urgell la Todolella la Vall d’Uixó el Vendrell la Vilella Alta Comarques: el Berguedà la Marina Baixa la Plana Alta el Priorat la Garrotxa |
Països: les Bahames el Canadà les Comores el Congo les Filipines el Iemen el Líban el Marroc el Tibet Altres topònims del món: l’Havana el Caire la Haia |
- El català no té un article neutre, equivalent a l’article lo del castellà, sinó que té un conjunt de formes pròpies que expressen el mateix sense haver de recórrer a l’article en algunes locucions calcades del castellà.
Frases no catalanes amb lo | Equivalència en català |
---|---|
*a lo millor *de lo contrari *en lo referent a *de lo lindo *lo bo del cas *dona lo mateix *a lo loco *lo abans possible *lo que són les coses *per lo menys *per lo vist *per lo qual *lo que faltava |
potser, segons com, si molt convé si no, altrament quant a, pel que fa a d’allò més bé, molt bé el que té de bo el cas, el més bo del cas tant és, tant me fa, tant se val a la babalà, de qualsevol manera com més aviat millor, tan aviat com puguis ves per on almenys, si més no, ben bé pel que es veu, pel que sembla per la qual cosa, i per això el que faltava, només faltava això |
- Cal no confondre amb el lo neutre del castellà l’article masculí lo, los (lo pare, los pares), usat en la parla espontània nord-occidental, en els parlars del Camp de Tarragona, en tortosí, en alguerès i en algunes comarques valencianes.
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 13. Les instruccions
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 24. L'explicació
- 25. El text argumentatiu
- 26. L'esquema i el resum
- 27. La predicció
- 29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català