42. Les conjuncions
Elemental 1
Una conjunció és un mot invariable que serveix per enllaçar dues oracions o dues parts de l’oració.
La setmana vinent ens trobarem per dinar i xerrarem de les nostres coses.
No es van presentar a classe ni van avisar de l’absència.
Vols que sortim a sopar a fora o prefereixes que ens quedem a casa aquest vespre?
El conjunt de mots que funciona com una conjunció s’anomena locució conjuntiva.
Avui els alumnes han fet vaga; per tant, la tutora ha tingut temps per corregir.
En Pere viu aquí al costat; tot i això, sempre és el darrer a arribar a classe.
Intermedi 3
Les conjuncions són mots invariables que serveixen per enllaçar dues oracions o dos sintagmes.
Tipus de conjuncions | ||
---|---|---|
De subordinació | Uneix oracions subordinades substantives. | que |
Copulatives | Uneixen sintagmes o oracions. | i, ni |
Disjuntives | Indiquen opció obligada. | o, o bé |
Distributives | Indiquen alternativa entre dues oracions. | ara… ara…, adés… adés…, així… com…, ni… ni…, mig… mig…, tant… com…, qui… qui… |
Adversatives | Expressen contrarietat o oposició. | però, tanmateix, altrament, ans al contrari, amb tot, així i tot, sinó que, més aviat, en canvi, per això, emperò… |
Continuatives | Indiquen successió. | encara més, a més, així mateix, d'altra banda, fins i tot, encara millor, encara pitjor… |
Consecutives o il·latives |
Introdueixen una oració, conseqüència de l'anterior. | doncs, així, consegüentment, per tant, en conseqüència, per consegüent, de manera que, així que… |
Recordeu
- La conjunció que no porta mai accent gràfic i es pronuncia amb vocal neutra en els parlars orientals.
Sembla que té gana.
Ens va dir que hi tornéssim.
- La conjunció copulativa i no pren mai la forma e davant d’una altra i.
Hem visitat Espanya i Itàlia.
És professora de geografia i història.
- La conjunció disjuntiva o no pren mai la forma u davant d’una altra o.
El gos menja carn o ossos?
Què prefereixes, sol o ombra?
Podeu consultar la fitxa sobre els connectors per ampliar la informació.
Suficiència 1
- La conjunció consecutiva doncs indica conseqüència o opinió, i no té mai un sentit causal. Així, doncs vol dir per tant o tant sí com no i no es pot substituir per ja que o perquè, que són conjuncions causals.
Fa bo; doncs podem anar a la platja. (= per tant)
Van rebutjar la proposta, *doncs no era la més econòmica (frase adequada: Van rebutjar la proposta, ja que no era la més econòmica.)
- En català no podem prescindir de la conjunció que quan fa d’introductora d’una oració subordinada.
Li demano que tingui paciència. (i noLi demano tingui paciència.)
Li agraïm que sigui tan amable. (i noLi agraïm sigui tan amable.)
Suficiència 2
sinó i si no
Cal no confondre sinó i si no, ja que tenen significats diferents:
- sinó: expressa una oposició entre els elements que uneix.
No m’agrada el jazz, sinó el blues.
No tinc gana, sinó set.
No vinguis ara, sinó després.
Fixeu-vos que en aquestes oracions podem prescindir de la forma sinó i repetir el verb.
No m’agrada el jazz. M’agrada el blues.
No tinc gana. Tinc set.
No vinguis ara. Vine després.
També equival a més que:
No feia sinó plorar.
- si no: és la unió de la conjunció condicional i de l’adverbi de negació.
Si no vens ara, ja ens veurem demà. (= en cas que no vinguis ara…)
Estudia. Si no, suspendràs. (= altrament)
També pot ser una conjunció concessiva més l’adverbi de negació:
Et vaig esperar tres hores, si no més. (= més i tot)
Suficiència 3
Les conjuncions són mots invariables que serveixen per enllaçar dues oracions o dos sintagmes.
Conjuncions de subordinació | |
---|---|
Causals | atès que, perquè, que, car, puix, puix que, ja que, com que, vist que, per tal com… |
Condicionals | si, mentre, segons, mentre que, només que, sols que, amb que, en cas que, posat que, a condició que… |
Finals | perquè, que, a fi que, per tal que… |
Concessives | malgrat que, mal que, encara que, bé que, si bé, per… que, per bé que, per més que, tot i que, amb tot i que, ni que… |
Temporals | quan, ara que, aleshores que, llavors que, així que, tan aviat com, com si, tot seguit si, de seguida que, mentre, mentre que, des que, abans que, després que, fins que… |
Modals | així com, tal com, com si, segons, segons que, per por que… |
Ús de les conjuncions més conflictives
- Les formes degut a, deguda a, deguts a i degudes a corresponen al participi passat del verb deure.
El mal de cap és degut a l’altura.
Les avaries són degudes a la mala qualitat del material.
- D’acord amb la normativa, també es pot fer servir la locució degut a en sentit causal, expressió equivalent a per culpa de o a causa de, segons el cas.
No ha arribat a l’hora degut a una avaria ferroviària.
No ha arribat a l’hora per culpa d’una avaria ferroviària.
No ha arribat a l’hora a causa d’una avaria ferroviària.
- La conjunció perquè pot ser causal (el verb va en indicatiu) o final (el verb va en subjuntiu):
- Causal: Ho dic perquè vull. (com que ho vull dir, ho dic = motiu)
- Final: Ho dic perquè em facis cas. (per tal que em facis cas = finalitat)
- Cal no confondre la conjunció final o causal perquè amb per què i per a què, que són interrogatius que apareixen en preguntes directes o indirectes.
- Per què és la preposició per més el pronom interrogatiu què.
Em vols dir per què plores? (= per quin motiu)
- Per a què és la preposició composta per a més l’interrogatiu què.
Per a què ho vols, això? (= amb quina finalitat vols això?)
- Per què és la preposició per més el pronom interrogatiu què.
- A més, per què pot ser un relatiu equivalent a pel qual, per la qual, pels quals o per les quals.
M’agradaria saber les raons per què estàs enfadada. (= per les quals, relatiu)
- La locució conjuntiva posat que és condicional (equivalent a si), i no pas causal:
Posat que callis podrem escoltar la ràdio. (= si calles…)
- Cal no confondre la locució conjuntiva adversativa més aviat amb l’expressió comparativa més bé (que vol dir millor):
No és simpàtic; més aviat és força antipàtic. (i no *més bé és força antipàtic)
Ho hauries de fer més bé. (= millor)
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 13. Les instruccions
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 24. L'explicació
- 25. El text argumentatiu
- 26. L'esquema i el resum
- 27. La predicció
- 28. La ressenya
- 29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català