3. Sinonímia i antonímia

Una paraula o mot és un conjunt de morfemes que té un significat i que s’uneix amb altres mots per formar sintagmes o oracions.

Si ens fixem en el significat, podem establir relacions entre les paraules:

• Sinonímia: relació entre dues paraules o expressions que comparteixen un significat comú.
  triar ↔ escollir
  abecedari ↔ alfabet
  aleshores ↔ llavors
  escombraries ↔ brossa
  menystenir ↔ menysprear
   
• Antonímia: relació que s’estableix entre dos mots o expressions que denoten un significat oposat.
  gros ↔ petit
  clar ↔ fosc
  viu ↔ mort
  amor ↔ odi
  diversió ↔ avorriment

Tipus de sinònims

• Sinònims generals: en molt pocs casos es pot considerar que dues paraules són totalment sinònimes.
  llavors / aleshores
  utilitzar / usar / fer servir
  
  Normalment cada paraula té un matís que la pot fer més adequada que una altra en un context determinat.
  Per exemple, les paraules persona i individu poden ser sinònimes en un context científic, però no són intercanviables en un context més informal:
  La mostra de l’enquesta és de 2.000 persones. La mostra de l'enquesta és de 2.000 individus.
  A la festa del cap de setmana a la casa rural ens vam reunir 15 persones. *A la festa a la casa rural ens vam reunir 15 individus.
   
• Sinònims geogràfics o dialectals —escombra = granera, diners = doblers, sortida = eixida, etc.— són mots que signifiquen exactament el mateix en contextos iguals, però que reflecteixen els diferents parlars del territori.
   
• Sinònims de registre:
  fer / fotre
  presó / garjola
   
• Per tant, convé ser prudents en l’ús dels mots, evitar les paraules jòquer com cosa o fer, ser tan precisos com sigui possible en la tria lèxica i buscar sempre l’adequació al missatge. Cal mantenir una formalitat adequada i evitar paraules poc formals amb significats difusos, com l’ús de dallonses o el verb fotre.
   

Sobre els antònims

• També entre les formes antònimes és francament difícil trobar un mot el significat del qual sigui exactament i en qualsevol context el contrari del d’un altre. Així, fi i gruixut es poden considerar antònims, però el contrari de “és un noi molt fi” no és “és un noi molt gruixut”.
• Un mot és antònim d'un altre quan té un significat directament oposat. La tria d'una paraula o d'una altra dependrà del context.
• Entre les formes antònimes és francament difícil trobar un mot amb el significat contrari que un altre i que es pugui aplicar en qualsevol context. Així, fi i gruixut es poden considerar antònims, però el contrari de "és un noi molt fi" no és "és un noi molt gruixut".

Per què ens són útils els sinònims?

La tria de les paraules d'un text en pot dificultar o en pot facilitar la lectura. A l'hora d'elaborar un text, ja sigui oral o escrit, cal recórrer a mots amb un significat precís i adequats al context.

• Cal evitar les repeticions: la repetició d'un mot en un espai breu empobreix el text i afecta la transmissió de la informació perquè pot avorrir el lector.
• És important evitar l’ús de mots jòquer: sovint s'abusa de noms, verbs o adjectius que tenen un significat força genèric i imprecís. L'ús abusiu d'aquestes paraules denota la pobresa de vocabulari de l'emissor, empobreix el text i el buiden de contingut (cosa, fer...).