10. Tipus d'oracions

Una oració o frase és un enunciat independent amb sentit complet per mitjà d’un verb explícit o implícit.

L’oració sol estar formada per un sintagma nominal (SN), que fa la funció de subjecte, i un sintagma verbal (SV), que fa la funció de predicat.

Les oracions s’estructuren en unitats més petites que reben el nom de sintagmes. Un sintagma és un conjunt de mots agrupats a l’entorn d’un nucli. Si el nucli és un nom, s’anomena sintagma nominal (SN); si el nucli és un verb, s’anomena sintagma verbal (SV).

• Són sintagmes nominals (SN):
     el teu pare
     un restaurant xinès
   
• Són sintagmes verbals (SV):
     estudiava tota la nit
     va xiular una falta

El SN pot fer la funció de subjecte. El subjecte designa éssers, coses, fets, etc., dels quals es diu alguna cosa.

El SV fa la funció de predicat. El predicat expressa el comportament del subjecte o ens en dona alguna informació.

En Jaume deixa l’abric a l’armari: en Jaume és el subjecte (SN) - deixa l’abric a l’armari és el predicat (SV)

Hi ha d’haver una concordança de nombre i persona entre el subjecte i el predicat.

Les sòcies          parlaven de política.
3a pers. pl.        3a pers. pl.

L’àrbitre               va xiular un penal.
3a pers. sing.     3a pers. sing.

De vegades el subjecte es pot sobreentendre i no aparèixer a l’oració. En aquests casos diem que el subjecte està elidit.

Estudieu poc. (vosaltres)
Sempre menja fora de casa. (ell, ella, vostè)

Les parts elidides d’una oració se sobreentenen pel context de la conversa o el text.

Les modalitats de l’oració depenen de l’actitud que manté l’emissor i de la intenció. Segons la modalitat, una oració pot ser enunciativa, interrogativa, exclamativa o imperativa. 

• Enunciativa: formula una declaració. 
     El periodista ha entrevistat la presidenta.
     El periodista no ha entrevistat la presidenta. 
     Demà al vespre plourà.
   
• Interrogativa: expressa una pregunta, una demanda.
     On és el lavabo?
     A quina hora arribarem?
     Quants anys tens?
   
• Exclamativa: expressa sorpresa, alegria, tristesa…
     Quina llàstima que fa!
     Com s’atreveix!
     Comença l’espectacle!
   
• Imperativa o exhortativa: formula una ordre, un consell… 
     Vine de seguida. 
     Va, digues què et passa… 
     Vota’ns!

Oracions impersonals

• Si tenim en compte el subjecte, les oracions poden ser personals, en què hi ha subjecte explícit o implícit, o impersonals, que no tenen subjecte.
   
• Alguns exemples d’oracions personals:
     Aquesta cafetera fa un cafè excepcionalment bo. (amb subjecte explícit)
     No ho sap ningú, això, encara. (amb subjecte explícit)
     Va arribar ahir al vespre. (amb subjecte implícit)
   
• Les oracions impersonals es poden formar amb:
  • Verbs meteorològics.
       Plou a bots i barrals.
       Fa un sol que espetega.
     
  • El verb haver-hi.
       Hi ha tres persones a l’aula.
       Hi havia molta gent, al concert.
     
  • Construccions impersonals amb el pronom es.
       Es fa pesat escoltar el discurs sencer.
       Es ven l’àtic del bloc d’aquí al davant.
     
  • Frases amb els verbs caldre, soler, convenir…
       Cal seguir treballant en el projecte.
       Quan es viatja se sol trobar a faltar el bon menjar.
       Convé pensar-hi més.
     
• Les oracions passives pronominals són un tipus de passiva que es construeix amb el pronom es i el verb en tercera persona. En aquestes oracions, el verb concorda amb el sintagma nominal que l'acompanya. Per exemple:
     Es fan fotocòpies en color.
     Es poden obrir les finestres.
     No es necessiten tantes pomes per fer el pastís.
   
• Cal tenir en compte, però, que en els parlars nord-occidentals el verb es manté en singular encara que el sintagma nominal sigui plural. Això no obstant, si aquest sintagma és definit i apareix abans del verb aleshores hi ha concordança. Per exemple:
     Es fa fotocòpies en color (però Les fotocòpies en color es fan els dilluns).
     Es pot obrir les finestres (però Les finestres ja es poden obrir per ventilar).