Cercar Cerca avançada
Tornar

11. Els sons de la erra: r i rr

Intermedi 1

La lletra r representa dos sons diferents, el so simple i el so vibrant. La r també pot ser muda.

  • És simple el so de mare, cara, pera, aritmètica, poruga…
  • És vibrant el so de rata, Ramon, arròs, guitarra, torre…
  • És muda (excepte en parlars valencians) en paraules com por, fuster, buidor, cantar, llegir…

Aquests sons a vegades depenen de la posició de la r dins del mot o de la frase.

Pel que fa a la grafia, recordeu que:

  • Els infinitius de la 1a, 2a i 3a conjugació s’escriuen amb -r final (muda).

1a conjugació: parlar, mirar, cantar…
2a conjugació: córrer, témer, créixer… (excepte els verbs acabats en -re: perdre, vendre…)
3a conjugació: dormir, patir, repartir…

  • Cal no confondre les formes del passat simple amb les de l’infinitiu.

— passat simple: ell estimà (va estimar), ell dormí (va dormir)…
— infinitiu: estimar, dormir…

  • Els sufixos de derivació -ar, -er, -or,-dor s’escriuen amb -r final, que és muda.

blau > blavor
colom > colomar
gris > grisor
fusta > fuster
moc > mocador

  • En alguns mots la erra final sí que sona i l’escrivim sempre amb erra simple. L’anomenem erra final sensible.

cor, amor, or, mar, far, futur, familiar, honor, valor, atur, espectacular, radar, favor…

  • El so de la erra vibrant es pot representar amb una sola r o amb dues, segons la posició dins de la paraula i el contacte amb altres lletres.
Escrivim  r Escrivim rr
  • A començament de paraula:
       raig, racó, rumiar, rondinar...  
  • Darrere de consonant:
       conreu, enraonar, enrojolar...  
  • Després d'altres prefixos:
       antiracisme, autoretrat, contrareforma,
       contrarellotge, contrarestar, contrarevolució,
       extraradi, infraroig, multiracial, multireincident,
       neorealisme, preromànic, prorús, semirecta, 
       suprarenal, ultraràpid, vicerectora…
  • Entre vocals:
       terra, arruïnar, arriscar, errar...  
  • Després del prefix a-:
       arrítmia      
  • Després dels prefixos acabats en -r, com cor-,
    hiper-, super-, ciber-:
       correferent, correlació,
       corresponsable, interrelació,   
       superrealista, ciberrisc, ciberrobatori
  • Fixeu-vos que, quan pronunciem el mot arbre, la primera r és muda. Tampoc pronunciem la r de l’arrel de les formes d’infinitiu, futur i condicional del verb prendre i dels seus derivats i compostos, com ara comprendre, aprendre, reprendre…

Comprendràs que no pugui venir.
Finalment, la Maria va aprendre a conduir.

Intermedi 2

Emmudiment de la erra final

Parlem de emmudiment (l’acció d’emmudir) per referir-nos a la supressió del so d’una lletra que apareix en una paraula.

Emmudiment en paraules agudes

En les paraules agudes la síl·laba forta o tònica és l’última.

  • En gairebé tots els parlars (excepte en la major part del valencià) la erra final dels infinitius no es pronuncia. Però sí que ho fem si després hi ha un pronom.:

dinar (pronunciat 'din[á]')
dinar-hi (pronunciat 'din[ári]')
 

  • Hi ha noms i adjectius que també tenen erra muda a final de paraula i, encara que vagi seguida de la marca de plural -s, la lletra erra segueix sense pronunciar-se. Per exemple:

sincer, sincers (pronunciats sinc[é], sinc[é]s), però sincera, sinceres, sinceritat (pronunciats amb erra simple)

Excepcions:

Hi ha moltes paraules agudes en què la erra final sí que es pronuncia. Per exemple:

— monosíl·labs: car, cor, far, gir, llar, mar, mer, mur, or, pur, rar, tir; Llor, Mir, la Quar, el Ter...
— polisíl·labs: amor, enter, favor, futur, humor, motor, obscur, particular, popular, prematur, rigor, singular, sonor, sospir, valor; autocar, billar, calamar, glamur, vampir; Madagascar, Singapur, ACNUR, Empar, Ester, Isidor...

Emmudiment en paraules planes i esdrúixoles

En les paraules planes la síl·laba tònica o forta és la penúltima, i en les paraules esdrúixoles, l’antepenúltima.

  • Amb els infinitius acabats en -er, la erra final sempre és muda, encara que després hi hagi un pronom.

    córrer (pronunciat ‘córr[∂]’) i córrer-hi (pronunciat ‘córr[∂]i’)
  • En general, la erra final sí que es pronuncia en la gran majoria dels mots plans i esdrúixols.

    adúlter, caràcter, efímer, fòsfor, làser, mànager, màrtir, màster, míser, pòster, tàrtar, úter; Càller, Sàsser, Cèsar, Júpiter, Àlvar, Cristòfor, Òscar, Víctor, etc.

Etiquetes: emmudiment, emmudiments, erra, lletra erra, muda, muda final, mudes, r, r i rr, rr

Filtres

Nivell