Tornar
36. Els pronoms personals forts
Bàsic 1
Els pronoms personals
- Els pronoms personals són paraules que designen una persona o entitat identificable i indiquen qui és que fa una certa acció.
Ella estudia català.
Vosaltres teniu molta paciència.
Jo visc a Girona.
- Poden ser de primera persona (jo, nosaltres), de segona persona (tu, vosaltres) o de tercera persona, que es refereixen fonamentalment a les tres persones del discurs:
- la primera persona és qui parla: jo, nosaltres
- la segona persona és qui escolta: tu, vosaltres
- la tercera persona no és ni qui parla ni qui escolta: ell, ella, ells, elles
- Els pronoms personals generalment no s’escriuen o no es diuen, perquè ja se sobreentenen pel context de la frase o el discurs.
Em dic Elisenda. [jo]
Parlem sempre en català a classe. [nosaltres]
Són els alumnes del curs passat. [ells o elles]
Les formes de tractament formal i no formal
- En els tractaments formals fem servir les formes de vostè i vostès.
On viuen, quina adreça tenen, vostès?
Quin número de telèfon té? [vostè]
Perdoni, qui és vostè?
- En els tractament menys formals, utilitzem la forma de tu o vosaltres.
On viviu, quina adreça teniu, vosaltres?
Quin número de telèfon tens? [tu]
Perdona, qui ets tu?
- Si no coneixem l’interlocutor, en situacions en què ens dirigim a una audiència desconeguda, fem servir la forma de vós o vosaltres.
Prohibit el pas, no passeu.
Per a més informació, dirigiu-vos al taulell 1.
Els pronoms mi, tu, si
- Quan porten una preposició al davant, fem servir els pronoms mi i tu per a la primera persona i la segona persona respectivament.
A mi m’agrada molt menjar croquetes. I a tu, què t’agrada menjar?
Em porta un regal a mi, i no pas a tu.
Parla amb mi si ho necessites.
- Per a la tercera persona fem servir els pronoms ell, ella, ells i elles, i el pronom si quan hi ha la paraula mateix, mateixa, mateixos o mateixes al darrere.
A ella li agraden molt els esports d’aventura.
Es recita posies a si mateix.
A ells els ajudo sempre que m’ho demanen.
Els alumnes s’escolten a si mateixos per practicar.
- Amb preposició o sense, utilitzem nosaltres i vosaltres com a pronoms de primera persona i de segona persona del plural.
Parla amb nosaltres, si vols.
Ho fa per a vosaltres, tot això.
Podeu consultar altres pronoms a la fitxa dels pronoms febles.
Intermedi 1
- Els pronoms personals forts substitueixen noms referits a persones, tenen una síl·laba tònica i podem pronunciar-los sols.
Qui vindrà demà? Nosaltres!
Ella és la més emprenedora de tot el grup.
Vostè és l’actiu més important d’aquesta empresa.
- Els pronoms personals forts són:
Pronoms personals | Singular | Plural |
---|---|---|
1a persona 2a persona 3a persona Reflexiu |
jo, mi tu ell, ella, vostè si ell mateix, ella mateixa |
nosaltres vosaltres, vós ells, elles, vostès si ells mateixos, elles mateixes |
- Les formes mi i si sempre van precedides de les preposicions a, amb, de, en, per, contra, entre, sense, sobre i envers.
Pots parlar amb mi del que vulguis.
Reflexiona sobre si mateixa cada dia.
Altres formes de pronoms personals
A part d’aquestes formes, tenim els pronoms vostè, vostès i la forma vós:
- La forma vostè, vostès es refereix a persones que escolten, però utilitzant el verb en 3a persona:
Vostès mengin i callin.
Triï vostè mateix.
- El pronom vós també es refereix a una persona que escolta, però utilitzant el verb en 2a persona del plural:
Senyor Andreu, vós compreu el diari cada dia?
- També tenim el pronom reflexiu si (ell mateix, ella mateixa, ells mateixos, elles mateixes), que va precedit de preposició i, sovint, reforçat amb el mot mateix:
La noblesa i els pagesos lluitaven entre si.
Pensa per si mateix.
La Maria està fora de si.
- La forma mi s’usa en lloc de jo darrere de les preposicions a, amb, en, per, contra, entre, sense i envers:
Vols sortir amb mi aquesta nit?
Qüestions que cal tenir en compte
A l’hora d’escriure una carta o de preparar un discurs, cal tenir en compte el grau de formalitat que ha de tenir, i decidir quina forma de tractament farem servir:
- Farem servir el tractament de tu si amb el destinatari hi ha intimitat, franquesa, familiaritat. Tota la carta s’ha d’escriure posant els verbs, els pronoms febles i els possessius en 2a persona del singular.
- Utilitzarem el tractament de vostè quan hi ha una relació de respecte, fredor i distància. Tota la carta s’ha d’escriure posant els verbs, els pronoms febles i els possessius en 3a persona.
- Triarem el tractament de vós quan hi ha una relació de respecte però cordial i amistosa. Tota la carta s’ha d’escriure posant els verbs, els pronoms febles i els possessius en 2a persona del plural. Aquest tractament és el que es recomana en el llenguatge administratiu, oficial i comercial, perquè estalvia problemes d’ambigüitat, evita les dobles formes i contribueix a un ús no sexista de la llengua.
- De vegades utilitzem la forma del possessiu, en comptes del pronom personal fort, darrere d’algunes preposicions:
Col·loca’t davant meu. (i no: Col·loca’t davant mi.)
- El pronom personal fort nosaltres es pot fer servir com a plural de modèstia (o d’autor):
Creiem que aquesta època… (en comptes de: Crec que aquesta època…)
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català