Cercar Cerca avançada
Tornar

19. La dièresi

Intermedi 2

La dièresi és un signe gràfic que es fa servir per indicar que:

  • Cal pronunciar la u dels grups gue, gui, que i qui, ja que si no hi ha dièresi no es pronuncia (guerra, quilòmetre):
       eloent, estió, seent, aies, linista
     
  • Cal pronunciar en síl·labes diferents dues vocals que podrien fer diftong i no en fan. En aquest cas, per tant, formen un hiat, i posem la dièresi a la vocal feble, i o u:
       raïm, veïna, roïns, llaüt, peüc, diürn

Ara bé, si la paraula ha de dur accent segons les normes d’accentuació, sempre l’accentuarem i no hi posarem dièresi. Per tant, escriurem amb accent Lluís, país, suís, però escriurem amb dièresi Lluïsa, països i suïssos.

Cal recordar que si en un mot hi ha dues vocals juntes que no formen diftong, tampoc no en formaran en els seus derivats. Així, per exemple, la paraula rei fa diftong, però no en fa la paraula veí, ja que pronunciem les dues vocals en síl·labes diferents. D'acord amb el que acabem de dir, doncs, no faran diftong els derivats d’aquesta paraula, i per tant, tindrem veïns, veïnat, veïnatge, amb dièresi perquè d’acord amb les normes d'accentuació no s’han d'accentuar.

Cal anar amb compte de fer servir els signes adequats en cada cas: accent si es pot d’acord amb les normes d'accentuació i dièresi si no es pot posar accent, segons la posició i la terminació de la paraula, seguint les normes d’accentuació.

Podeu consultar la fitxa sobre l’accentuació i sobre els diftongs i hiats per ampliar aquesta informació.

Filtres

Nivell