Tornar
7. La puntuació
Intermedi 1
La puntuació d’un escrit depèn de la sintaxi, l’entonació que cal que tingui quan es pronuncia i la intenció de qui l’escriu. És un recurs que permet reflectir les modulacions de la llengua oral i atendre les necessitats de la llengua escrita.
El punt
- El punt representa una pausa forta en el discurs i separa fragments que constitueixen una oració, un pensament complet. Segons la posició que té respecte de la resta del text, pot tenir funcions diverses, i el tenim com a punt i seguit, punt i a part o punt final.
- El punt i seguit indica el final d’una oració amb sentit complet. Recordeu que perquè hi hagi oració hem de tenir, com a mínim, un verb en forma personal, és a dir, conjugat. És a dir, en un mateix paràgraf separa oracions autònomes pel que fa al significat i a la sintaxi. En alguns casos respon a una opció d’estil personal de l’autor del text, que també hauria pogut optar per una coma o un punt i coma.
- El punt i a part separa els paràgrafs del text. Cadascun d’aquests paràgrafs té un sentit ple, i tracta qüestions diferents —o aspectes diferents d’una mateixa qüestió— de la resta de paràgrafs. Així, els dos textos separats pel punt expressen conceptes diferents d’un mateix tema o d’un altre tema. Els paràgrafs han d’anar separats per un espai en blanc.
- El punt final indica l’acabament absolut d’un text.
La coma
- La coma indica una pausa breu en el text. És el signe de puntuació més complex i el que es fa servir més.
- És important no abusar de l’ús de la coma perquè la lectura del text no es faci feixuga.
- No totes les pauses orals s’han de marcar amb comes, ja que la puntuació ha d’obeir les regles de la sintaxi. Per això no s’ha de posar coma entre el subjecte i el verb ni entre el verb i el complement directe o indirecte.
- Els usos principals de la coma són:
- Separar els elements d’una enumeració, en què cal posar coma entre els elements fins al penúltim quan tenim les conjuncions i, o, ni.
Hem de fer exercicis de pronoms, verbs, ortografia i vocabulari.
- Delimita un vocatiu, que serveix per anomenar o invocar.
Pere, vine! No m’ho facis això, Carme.
- Per a les cartes, fem servir la coma en les fórmules de salutació i comiat, en la datació i en les adreces.
Benvolguts alumnes,
Cordialment,
Perpinyà, 25 de març de 2022
Av. de la Llibertat, 22 - 03001 Alacant
- Separar els elements d’una enumeració, en què cal posar coma entre els elements fins al penúltim quan tenim les conjuncions i, o, ni.
Intermedi 2
Els punts suspensius
- Indiquen suspensió en el discurs o una expressió de sorpresa, dubte, reserva, temor, etc.
- Indiquen que s’omet una expressió.
- Són únicament tres i s’escriuen immediatament al costat del mot o element que acompanyen.
- Substitueixen l’abreviatura etc.; per tant, no s’utilitzen mai junts, l’abreviatura i els punts suspensius.
- Sempre cal deixar un espai darrere dels punts suspensius.
Els signes d’interrogació i exclamació
Són signes que marquen l’entonació especial de la interrogació i l’exclamació i s’escriuen immediatament darrere de l’última paraula de la frase interrogativa o exclamativa.
- El signe d’admiració [!]
Es fa servir per indicar admiració o exclamació i només s’ha d’escriure al final de la frase, encara que sigui llarga. S’escriu sense espais precedents i serveix de punt final.
Quina sort que tens!
Quina mandra haver d’anar avui a la feina amb pluja i sent dilluns!
- El signe d’interrogació o interrogant [?]
Es fa servir per expressar dubte o interrogació i s’escriu al final de l’oració, sense espais. Alhora serveix de punt final, i per tant no cal afegir-hi punt. Si la frase és molt llarga o complexa, podem escriure l’interrogant d’obertura [¿] per facilitar la interpretació i l’entonació.
Per què no ho feu vosaltres, això?
Voleu res més?
Qui hi ha?
- Hi ha interrogacions amb un matís d’exclamació que expressen indignació, en què es poden escriure, en registre informal, tots dos signes alhora.
Però qui s’ha cregut que és aquest?!
On s’és vist això?!
Intermedi 3
Els dos punts
- Indiquen relació de proximitat.
- Subordinen el segon element al primer.
- S’han d’escriure units a l’element que segueixen.
- Es fan servir per introduir enumeracions, exemples, causes, conseqüències, conclusions o explicacions, citacions textuals.
Les cometes
- Es fan servir per transcriure literalment un text o les paraules d’algú.
- Serveixen per indicar ironia.
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 26. L'esquema i el resum
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català