2. Els noms i els adjectius
Bàsic 1
Els noms
Un nom és una paraula que serveix per designar objectes, persones, idees… Són noms paraules com ara elefant, pi, taula, moble, felicitat, Catalunya, ordinador…
Tots els noms tenen un gènere determinat, masculí o femení, i els podem assignar un nombre, singular o plural.
→ elefant és un nom masculí singular; taula és un nom femení singular
→ elefants és un nom masculí plural; taules és un nom femení plural
Pots consultar les fitxes del gènere i del nombre.
Classificació dels noms
- Els noms comuns fan referència a objectes, éssers animats, éssers inanimats o conceptes. S’escriuen en minúscula.
dona, lleó, muntanya, diners, simpatia…
- Els noms propis designen individualment un ésser únic, un lloc concret. S’escriuen en majúscula inicial i són els noms de persona, els noms de lloc, els noms dels països i dels personatges de ficció.
la Joana, en Pere, el Montseny, Alacant, Palma, Andorra, la Catalunya del Nord, la Unió Europea, en Massagran…
Els adjectius
Els adjectius serveixen per descriure les persones, els animals i les coses. Indiquen les qualitats i les característiques dels éssers o les coses.
La noia curiosa mirava per la finestra oberta.
Els adjectius poden tenir diferent gènere, masculí o femení, o nombre, singular o plural. Els adjectius coincideixen en gènere i nombre amb el nom que complementen.
la samarreta vermella, el llibre blanc, la noia simpàtica, el país extraordinari, els viatges interessants
Els gentilicis
Els gentilicis són els noms i els adjectius amb què es designa les persones i els objectes en relació amb el lloc de procedència.
de Catalunya > català
del Brasil > brasiler
del Marroc > marroquí
Per tant, relacionen un nom propi amb un nom comú o un adjectiu:
Aquest cuiner català és conegut arreu del món.
A la classe hi ha senegalesos, russos, colombians i un alumne veneçolà.
Tot seguit hi ha una llista de llocs amb el gentilici corresponent:
de l’Àfrica > africà, africana
d’Amèrica > americà, americana
de l’Àsia > asiàtic, asiàtica
d’Europa > europeu, europea
d’Albània > albanès, albanesa
del País Basc > basc, basca
del Brasil > brasiler, brasilera
de Colòmbia > colombià, colombiana
de França > francès, francesa
del Marroc > marroquí, marroquina
de Rússia > rus, russa
del Senegal > senegalès, senegalesa
d’Ucraïna > ucraïnès, ucraïnesa
de Veneçuela > veneçolà, veneçolana
Pots consultar la llista completa de gentilicis a la fitxa corresponent.
Bàsic 2
D’alguns noms comuns podem obtenir el nom d’algunes activitats, oficis o professions. Això ho fem afegint algunes lletres als noms:
jardí > jardiner
carta > cartera
camió > camionera
| Sufix que afegim al nom | Nom de l’ofici, l’activitat o la professió |
|---|---|
| -er, -era -aire -à, -ana -ant -ista -or, -ora |
fusta > fuster, fustera; carta > carter, cartera escombra > escombriaire cirurgia > cirurgià, cirurgiana estudiar > estudiant piano > pianista; trompeta > trompetista jugar > jugador, jugadora |
Bàsic 3
Els adjectius superlatius i els diminutius
- Els adjectius superlatius expressen una qualitat o modalitat en un nivell d'intensitat màxim. Per formar els adjectius superlatius fem servir els sufixos següents:
| Adjectiu superlatiu | Terminació | Adjectiu superlatiu |
|---|---|---|
| ple negre sec content gruixut |
-íssim -íssima -íssims -íssimes |
pleníssim, pleníssima, pleníssima, pleníssimes negríssim, negríssima, negríssims, negríssimes sequíssim, sequíssima, sequíssims, sequíssimes contentíssim, contentíssima, contentíssims, contentíssimes gruixudíssim, gruixudíssima, gruixudíssims, gruixudíssimes |
- L’adjectiu diminutiu afegeix una idea de petitesa o una connotació afectiva. Es forma amb els sufixos següents:
| Adjectiu | Terminació | Adjectiu diminutiu |
|---|---|---|
| petit groc bonic curt calent |
-et -eta -ets -etes |
petitet, petiteta, petitets, petitetes groguet, grogueta, groguets, groguetes boniquet, boniqueta, boniquets, boniquetes curtet, curteta, curtets, curtetes calentet, calenteta, calentets, calentetes |
Elemental 2
Els plural dels substantius i els adjectius
- La formació del femení es fa afegint una -a a la forma no marcada, que correspon a la forma del masculí singular. Per formar el plural, cal afegir-hi una -s, i si volem formar el femení plural, s’hi afegeix -es. A la llista següent hi ha adjectius bàsics en què per aplicar-hi aquest paradigma hi ha canvis ortogràfics.
| Masculí singular | Femení singular | Masculí plural | Femení plural |
|---|---|---|---|
| verd dolent rodó nostre groc nebot blau lleig boig tranquil blanc ros oncle |
verda dolenta rodona nostra groga neboda blava lletja boja tranquil·la blanca rossa tia |
verds dolents rodons nostres grocs nebots blaus lletjos bojos tranquils blancs rossos oncles |
verdes dolentes rodones nostres grogues nebodes blaves lletges boges tranquil·les blanques rosses ties |
- Hi ha adjectius que tenen una forma de plural no diferenciada entre el masculí i el femení.
| Masculí i femení singular | Masculí i femení plural | ||
|---|---|---|---|
| corrent amable integral marró violeta |
corrents amables integrals marrons violetes |
Derivats
| Noms abstractes | ||||
|---|---|---|---|---|
| -etat | -itat | -ància | -ió | -dat, -tat |
| sobri > sobrietat notori > notorietat segur > seguretat escàs > escassetat breu > brevetat arbitrari > arbitrarietat contrari > contrarietat |
tenaç > tenacitat capaç > capacitat periòdic > periodicitat còmic> comicitat elèctric > electricitat probable > probabilitat idoni > idoneïtat |
constant > constància abundant > abundància elegant > elegància extravagant > extravagància exuberant > exuberància ignorant > ignorància intolerant > intolerància |
indecís > indecisió | mal > maldat igual > igualtat cruel > crueltat |
| Tendència o propensió | ||
|---|---|---|
| -ós, -osa | -enc, -enca | |
| roca > rocós, rocosa seda > sedós, sedosa llard> llardós, llardosa càrrega > carregós, carregosa espai > espaiós, espaiosa |
Nadal > nadalenc, nadalenca Pirineu > pirinenc, pirinenca agre > agrenc, agrenca estiu> estiuenc, estiuenca pissarra > pissarrenc, pissarenca roig > rogenc, rogenca |
|
Podeu ampliar la informació sobre derivació amb la fitxa dels processos de formació lèxica.
Elemental 3
Diminutius
| petit, petita taula cafè cara |
petitet, petiteta tauleta cafenet careta |
petitó, petitona cafetó carona |
petitonet, petitoneta cafetonet |
Compostos per partícules. Sentit negatiu del radical
|
des- |
agradable avinent fet feliç cobrable pagable limitat |
desagradable desavinent desfet infeliç incobrable impagable il·limitat |
Podeu consultar la fitxa sobre els processos de derivació per aprofundir en l’ús de sufixos per formar paraules.
Intermedi 1
La classificació dels noms
Els noms o substantius es classifiquen en:
- Nom comú: fa referència a éssers, objectes o conceptes en general: pedra, valor, grandesa, gos, pau…
- Nom propi: nom que designa la individualitat d'un ésser, i s’escriu amb majúscula inicial: Marta, l'Índia, Sol, Astèrix…
Entre els noms propis, distingim:
- Antropònims: designen una persona: Laia, Pau, Cèlia…
- Topònims: designen un lloc concret amb nom propi: el Montseny, el Besòs, Eivissa, Occitània, la Unió Europea…
Segons el significat, un nom pot ser:
- Concret o abstracte, depenent de si s'aplica a elements materials que es poden percebre amb els sentits, o bé anomena un concepte, una qualitat o un estat que existeix en el pensament i no es pot palpar ni percebre:
cadira, sorra, serp… són noms concrets
amor, amistat, felicitat, por, idea… són noms abstractes
- Individual o col·lectiu si designa un sol ésser o un sol objecte o bé designa un conjunt:
ocell, gos, cama, llum… són noms concrets
alumnat, ramat… són noms col·lectius
- Comptable o incomptable, depenent de si admet els numerals o no, és a dir, si es podem comptar amb unitats o no:
taula, auricular, persona… són noms comptables
diners, sucre, calor, paciència… són incomptables perquè no es mesuren amb unitats: no puc tenir *una paciència ni *dues calors, sinó que la quantifico dient molta paciència i poca calor, per exemple.
Segons la formació els noms poden ser:
- Simples o compostos, depenent de si estan formats per un sol mot o per més d’un mot:
mosca, xoc, boca… són noms simples
llevataques, bocamoll, caçapapallones… són paraules compostes
És important observar que els noms poden pertànyer a diverses categories alhora.
ordinador és un nom comú, concret i individual
multitud és un nom comú, abstracte i col·lectiu
Enllaços relacionats
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 26. L'esquema i el resum
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català