9. La h
Intermedi 3
La hac muda
En català, la h és generalment muda i es conserva en mots provinents del llatí, del grec i d’altres llengües.
Sovint, quan una paraula s’escriu amb h coincideix amb les d’altres llengües romàniques, però no hi ha normes que ens indiquin quan un mot s’escriu amb h i quan no.
Per tant:
- Convé recordar que s’escriuen amb h totes les formes del verb haver.
- Cal fixar-se bé en les paraules següents:
Paraules que és important distingir | Exemples |
---|---|
ha: verb haver (formes compostes: haver + participi) a: preposició, nom de la lletra a ah: interjecció |
Ha arribat l’avió. Vaig a casa. Ah, vols dir això? |
he: verb haver (formes compostes: haver + participi) eh: interjecció |
Ja he acabat. Eh, Josep, com va? |
hem: verb haver (formes compostes: haver + participi) em: pronom feble |
Avui hem sortit molt aviat. Demà em llevaré a les vuit. |
hi: pronom feble i: conjunció, nom de la lletra i |
Hi aniré demà, a Vic. Treballa nit i dia. |
ho: pronom feble o: conjunció, nom de la lletra o oh: interjecció |
No m’ho crec. O blanc o negre. Oh, que bé! Oh, i tant! |
- És convenient consultar aquestes llistes:
Amb h inicial | Amb h intercalada | Sense h |
---|---|---|
hàbil ham harmonia haver hecatombe hectolitre hectòmetre hegemonia hel·lènic -a hemicicle hemisferi hendecasíl·lab -a heptàgon heràldic -a herba hereu -va hèrnia heterodox -a hexàgon hissar hivern hospital hoste hòstia hulla humil |
adherir ahir aleshores alhora anhel anihilar aprehensió cohesió cohibir conhort desinhibir déu-n’hi-do exhalar exhaurir exhortar filharmònic -a inherent inhibició maharajà menhir mihrab ohm tothom tothora sahrauí suahili subhasta subtrahend vehicle |
Lèxic comú avuibenaurat cacauet coet exuberant malaurat orfe orxata os ostatge ou truà |
Topònims i noms de persona BoíElisabet Ester Judit Maó Montblanc Taüll Vic Montjuïc |
||
Expressions i exclamacions apa!oi? ui! |
La hac aspirada
La h o hac sol ser muda en català, tot i que de vegades es pronuncia en forma aspirada i és una consonant:
• En el verb halar, que vol dir ‘menjar’.
• En algunes interjeccions: ahà!, ehem!, ha!, hum!…
• En l’onomatopeia de riure: he, he, he!; ha, ha, ha!; hi, hi, hi!…; o bé he! he! he!, ha! ha! ha!, hi! hi! hi!…
• En estrangerismes que no s’han adaptat al català: halal, hall, hippy, hobby…
• En noms propis no adaptats (i els seus derivats) en què la h ha conservat la pronúncia de la llengua d’origen: Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume…; hamiltonià, hamletià, hegelià, hitlerià…
• En topònims i altres noms propis estrangers: Hawaii, Hollywood, Houston; Hannah, Harry, Helen, Henry, Hillary…
És important remarcar que, davant dels manlleus que comencen amb hac aspirada, l’article definit i la preposició de no s’apostrofen.
el hip-hop, el hippy, el hobby, el Halley, la high-life, la hawaiana, la Hillary…
de Hellen, de Hollywood, de Harlem, de hard rock…
En canvi, davant dels manlleus adaptats al català que duen hac muda i no aspirada, sí que apostrofem.
l’haixix, l’harakiri, l’harem, l’hàmster…
d’hoquei, d’handbol…
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 26. L'esquema i el resum
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català