34. El complement circumstancial
Intermedi 2
El complement circumstancial (CC) és un complement que indica la circumstància en què té lloc l’acció del verb. Un d’aquests complements pot ser el CC de lloc, que indica el lloc on es produeix l’acció verbal.
Treballo a Suècia.
Visc en un poble petit de muntanya.
Torna del dentista.
Ve de casa d'en Joan.
Si el CC de lloc indica origen o procedència (va introduït per la preposició de), el substituïm pel pronom en. En canvi, si indica situació o direcció (no va introduït per la preposició de), se substitueix pel pronom hi.
Treballes a Suècia? Sí, hi treballo.
Vius en un poble petit? No hi visc.
Tornes del dentista? Sí, en torno.
Vens de casa del Joan? No en vinc.
Intermedi 3
El complement circumstancial és un complement del verb que indica la circumstància en què té lloc l'acció. Pot ser de tipologia diversa i poden indicar:
- lloc: Dinarem a Eivissa.
- temps: Dinarem a les dues.
- manera: Caminava a poc a poc.
- quantitat: Estudien molt.
- companyia: Aniré a València amb en Josep.
- instrument: Hem trencat el vidre amb una pedra.
També pot indicar causa i finalitat:
- causa: Ha canviat per les crítiques rebudes.
- finalitat: Ho fa tot per interès.
Pel que fa a la substitució pronominal del complement circumstancial, hem de tenir en compte la preposició que l’introdueix:
-
Els complements circumstancials introduïts per la preposició de se substitueixen amb el pronom en. (excepte el CC de manera, que sempre se substitueix per hi, encara que vagi introduït per de).
Vinc de casa. En vinc.
Torno de la feina en autobús. En torno en autobús.
-
Els introduïts per altres preposicions que no siguin de se substitueixen amb el pronom hi.
—Vas cap a casa? —Sí, ara hi vaig.
—T'has eixugat amb la tovallola verda? —Sí, m'agrada eixugar-m'hi, és molt suau.
—Vindràs amb la Joana? Sí, hi vindré.
Alerta
Hi ha complements que no segueixen aquestes indicacions:
-
El CC de manera sempre se substitueix per hi, independentment de la preposició.
Sempre camina de pressa. Sempre hi camina.
Es mou amb gràcia. S’hi mou.
Treballa a desgana. Hi treballa. -
Els complements que indiquen causa i finalitat no es poden substituir.
Actua per l’audiència. -
Els complements de temps, no se substitueixen.
Va venir la setmana passada.
Podeu completar aquesta informació amb els exemples de la fitxa dels adverbis.
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 26. L'esquema i el resum
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català