6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
Intermedi 1
Les consonants oclusives representen sons en què hi ha una interrupció total del pas de l’aire en algun moment.
Hi ha les oclusives sonores (b, d i g), en què les cordes vocals vibren, i les oclusives sordes (p, t i c), en què les cordes vocals no vibren.
Fixa’t que al so sonor b li correspon el so sord p, que al so sonor d li correspon el so sord t, i que al so sonor g li correspon el so sord c.
• b, p: base, pot, cabdal, tub, cap…
• d, t: dau, tou, administrar, mot…
• g, c: gol, calç, augmentar, càstig, puc…
Intermedi 2
Les oclusives no presenten cap problema quan apareixen a començament de paraula o a principi de síl·laba. La distinció entre les sordes p, t i c i les corresponents sonores b, d i g és clara, ja que la pronúncia ens ho indica:
pes/bes, trama/drama, cas/gas;
empènyer/embenar, entaular-se/endinsar-se, acoblar/agrupar
A final de síl·laba i també de paraula les consonants sonores b, d i g i les sordes p, t i c sonen igual. Així:
• la p de cap sona igual que la b de tub; la p de captar sona igual que la b de dissabte
• la t de set sona igual que la d de fred; la t de setze sona igual que la d de cambodjà
• la c de roc sona igual que la g de mag; la c de tècnica sona igual que la g de digna
Per saber si hem d’escriure p/t/c o b/d/g hem de tenir en compte les normes següents:
- Després de vocal o diftong tònics, escrivim p/t/c a final de síl·laba, tot i que tenim b/d/g als derivats:
rep, sap, llop però rebre, saber, lloba
salut, buit, menut però saludable, buidor, menudesa
amic, plec, abric però amiga, plegar, abrigar
- Alguns noms que acaben en b, d o g després de vocal tònica o diftong tònic, bàsicament cultismes i estrangerismes, que es consideren excepcions del que hem dit en el punt anterior:
- b: adob, club, tub, Carib, Jacob, cub…
- d: fred, fluid, sud…
- g: mag, zig-zag; estrateg, buldog, demagog, pedagog; Hug...
- Després de consonant o de vocal àtona, escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats:
| p / t / c | b / d / g | ||
|---|---|---|---|
| esquerp, esquerpa camp, camperol |
corb, corba balb, balba |
||
| sort, sortejar esvelt, esvelta |
profund, profunditat sord, sorda |
||
| clàssic, clàssica banc, banca |
fang, fangueig càstig, castigar |
- Hi ha casos, però, en què després de vocal àtona escrivim -c tot i que el derivat s'escrigui amb -g:
ànec > aneguet, càrrec > carregar, espàrrec > esparreguera,
fàstic > fastigós, mànec > manegar, préssec > presseguer…
Casos que convé recordar
- Els gerundis s’escriuen sempre amb -nt final (fent, ballant, sortint…), encara que la t sigui muda.
- La primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs acaba amb p/t/c, tot i que trobem b/d/g en altres persones i temps:
sap (però saber, sabia, sabrà…)
pot (però poder, podeu, podrà…)
tinc (però tingués, tingut…)
- De vegades, en posició final, i en contacte amb determinades consonants, algunes d’aquestes lletres s’emmudeixen:
— la t després de n i l: sant, innocent, molt, malalt…
— la p i la b després de m: camp, temps, tomb, amb…
— la d després de n: profund, rotund, vagabund…
- L’adjectiu gran s’escriu sense d final, malgrat que els derivats en duguin: grandesa, engrandir…
- S’escriuen sense t final paraules com col·legi, api, premi, geni…
- La paraula codi es pronuncia i s’escriu sense c/g final.
- Les paraules derivades amb els sufixos -itud i -etud s’escriuen sempre amb d final: actitud, quietud…
Així mateix, és útil recordar l’ortografia de les paraules següents:
| p | t | c | b | d | g |
|---|---|---|---|---|---|
| apte baptisme capçal escriptor pneumàtic pneumònia opció captar òptim hipnosi optar adoptar |
ametlla atleta atzar corretja atzavara espatlla ratlla cotna potser guitza salut paret |
accent accelerat acceptar accepció conjectura facsímil objecte sacsejar sacsó fúcsia estómac batec |
abdomen absolut cabdal corba dissabte dubte nebulós obsolet obtenir sobtar absent obscur |
actitud addició addicció admetre adscripció advocat babord examinand fred sandvitx gratitud solitud |
augmentar cognom digne impugnar magma maragda regnar sagnar suggestió suggeriment esòfag mag |
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 26. L'esquema i el resum
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català