11. Els sons de la erra: r i rr
Intermedi 1
La lletra r representa dos sons diferents, el so simple i el so vibrant. La r també pot ser muda.
- És simple el so de mare, cara, pera, aritmètica, poruga…
- És vibrant el so de rata, Ramon, arròs, guitarra, torre…
- És muda (excepte en parlars valencians) en paraules com por, fuster, buidor, cantar, llegir…
Aquests sons a vegades depenen de la posició de la r dins del mot o de la frase.
Pel que fa a la grafia, recordeu que:
- Els infinitius de la 1a, 2a i 3a conjugació s’escriuen amb -r final (muda).
1a conjugació: parlar, mirar, cantar…
2a conjugació: córrer, témer, créixer… (excepte els verbs acabats en -re: perdre, vendre…)
3a conjugació: dormir, patir, repartir…
- Cal no confondre les formes del passat simple amb les de l’infinitiu.
— passat simple: ell estimà (va estimar), ell dormí (va dormir)…
— infinitiu: estimar, dormir…
- Els sufixos de derivació -ar, -er, -or,-dor s’escriuen amb -r final, que és muda.
blau > blavor
colom > colomar
gris > grisor
fusta > fuster
moc > mocador
- En alguns mots la erra final sí que sona i l’escrivim sempre amb erra simple. L’anomenem erra final sensible.
cor, amor, or, mar, far, futur, familiar, honor, valor, atur, espectacular, radar, favor…
- El so de la erra vibrant es pot representar amb una sola r o amb dues, segons la posició dins de la paraula i el contacte amb altres lletres.
| Escrivim r | Escrivim rr |
|---|---|
|
|
- Fixeu-vos que, quan pronunciem el mot arbre, la primera r és muda. Tampoc pronunciem la r de l’arrel de les formes d’infinitiu, futur i condicional del verb prendre i dels seus derivats i compostos, com ara comprendre, aprendre, reprendre…
Comprendràs que no pugui venir.
Finalment, la Maria va aprendre a conduir.
Intermedi 2
Emmudiment de la erra final
Parlem de emmudiment (l’acció d’emmudir) per referir-nos a la supressió del so d’una lletra que apareix en una paraula.
Emmudiment en paraules agudes
En les paraules agudes la síl·laba forta o tònica és l’última.
- En gairebé tots els parlars (excepte en la major part del valencià) la erra final dels infinitius no es pronuncia. Però sí que ho fem si després hi ha un pronom.:
dinar (pronunciat 'din[á]')
dinar-hi (pronunciat 'din[ári]')
- Hi ha noms i adjectius que també tenen erra muda a final de paraula i, encara que vagi seguida de la marca de plural -s, la lletra erra segueix sense pronunciar-se. Per exemple:
sincer, sincers (pronunciats sinc[é], sinc[é]s), però sincera, sinceres, sinceritat (pronunciats amb erra simple)
Excepcions:
Hi ha moltes paraules agudes en què la erra final sí que es pronuncia. Per exemple:
— monosíl·labs: car, cor, far, gir, llar, mar, mer, mur, or, pur, rar, tir; Llor, Mir, la Quar, el Ter...
— polisíl·labs: amor, enter, favor, futur, humor, motor, obscur, particular, popular, prematur, rigor, singular, sonor, sospir, valor; autocar, billar, calamar, glamur, vampir; Madagascar, Singapur, ACNUR, Empar, Ester, Isidor...
Emmudiment en paraules planes i esdrúixoles
En les paraules planes la síl·laba tònica o forta és la penúltima, i en les paraules esdrúixoles, l’antepenúltima.
- Amb els infinitius acabats en -er, la erra final sempre és muda, encara que després hi hagi un pronom.
córrer (pronunciat ‘córr[∂]’) i córrer-hi (pronunciat ‘córr[∂]i’)
- En general, la erra final sí que es pronuncia en la gran majoria dels mots plans i esdrúixols.
adúlter, caràcter, efímer, fòsfor, làser, mànager, màrtir, màster, míser, pòster, tàrtar, úter; Càller, Sàsser, Cèsar, Júpiter, Àlvar, Cristòfor, Òscar, Víctor, etc.
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 26. L'esquema i el resum
- 29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català