Tornar
18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
Bàsic 1
Les parts del dia
- Tot i que el dia pròpiament dit comença a mitjanit i la matinada, les activitat habituals les fem entre el matí i el vespre.
Per començar el dia, al matí prenc cafè amb llet.
Al migdia dino a casa amb la família.
A la tarda faig un curs de català.
Al vespre agafo el tren per tornar a casa.
A la nit apago el mòbil i vaig a dormir.
A mitjanit sempre dormo.
A la matinada segueixo dormint.
Les hores
- Per dir les hores en punt fem servir el verb ser:
12.00 h. Són les dotze.
13.00 h. És la una.
14.00 h. Són les dues del migdia.
- En bona part del domini lingüístic, parlem utilitzant els quarts. Per indicar els quarts, sempre agafem de referència l’hora següent:
10.15 h. És un quart d’onze.
12.30 h. Són dos quarts d'una.
16.45 h. Són tres quarts de cinc de la tarda.
- Per a la resta d'hores, la referència és el quart més proper:
10.10 h. Falten cinc minuts per a un quart d'onze.
12.32 h. Passen dos minuts de dos quarts d'una.
16.41 h. Falten quatre minuts per a tres quarts de cinc de la tarda.
- Quan som entre quarts fem servir l'expressió ‘i mig’ per indicar mig quart (entre 7 i 8 minuts):
10.08 h. És mig quart d'onze.
12.23 h. És un quart i mig d'una.
16.37 h. Són dos quarts i mig de cinc de la tarda.
- Quina hora és? Vegem-ho en un exemple, de 17.00 h a 18.00 h:
Quina hora és? | |
---|---|
17.00 h 17.05 h 17.08 h 17.10 h 17.15 h 17.20 h 17.22 h 17.25 h 17.30 h 17.35 h 17.37 h 17.40 h 17.45 h 17.50 h 17.52 h 17.55 h 18.00 h |
Són les cinc. Són les cinc i cinc. Passen cinc minuts de les cinc. És mig quart de sis. Falten cinc minuts per a un quart de sis. És un quart de sis. És un quart i cinc de sis. Passen cinc minuts d’un quart de sis. És un quart i mig de sis. Falten cinc minuts per a dos quarts de sis. Són dos quarts de sis. Són dos quarts i cinc de sis. Passen cinc minuts de dos quarts de sis. Són dos quarts i mig de sis. Falten cinc minuts per a tres quarts de sis. Són tres quarts de sis. Són tres quarts i cinc minuts de sis. Passen cinc minuts de tres quarts de sis. Són tres quart i mig de sis. Falten cinc minuts per a les sis. Són les sis. |
Els horaris
- Per indicar els horaris fem referència a una hora d'inici i a una hora final d’una activitat.
Tinc classe de català de sis a vuit del vespre.
Faig els deures de les cinc a les set.
Som a l'aula des de les sis fins a les vuit.
Però sempre parlo català a la feina de vuit del matí a quatre de la tarda, durant el meu horari laboral.
- També podem referir-nos a una activitat en referència a una altra.
Cada dia, havent sopat mirem una estona la televisió.
Diumenges, havent dinat, faig la migdiada.
Dimarts, després de fer esport, vaig cap a casa.
- Amb les hores i els horaris podem respondre moltes preguntes preguntes:
Quina hora és?
A quina hora obren l’oficina?
Quin horari feu?
A quina hora obriu? A quina hora tanqueu?
Quant dura la pel·lícula?
Els dies de la setmana
- Els dies de la setmana, de dilluns a divendres, són els dies feiners. El cap de setmana són dissabte i diumenge, els dies en què habitualment no es treballa.
Cada dilluns mengem llegums.
Els dimarts comprem naps.
Dimecres passat vam menjar nespres.
Dijous vinent menjarem ous.
Divendres soparem faves tendres.
Dissabte vam fer pasta.
Diumenge la masovera tot s'ho menja.
- També ens podem referir als dies de la setmana amb adverbis.
Si avui és dijous, ahir era dimecres.
Si ahir era dijous, abans-d'ahir era dimecres.
Si avui és dimecres, demà serà dijous.
Si avui és divendres, demà passat serà diumenge.
Les estacions, els mesos de l'any i el clima
- A la tardor fa vent i cauen les fulles dels arbres.
Els mesos de tardor són el setembre, l'octubre, el novembre i el desembre.
La tardor comença el 22 de setembre i acaba el 21 de desembre.
- A l'hivern fa fred i hi ha neu a les muntanyes.
Els mesos d'hivern són el desembre, el gener, el febrer i el març.
L'hivern comença el 21 de desembre i acaba el 21 de març.
- A la primavera plou, broten els arbres, surten les flors i comença a fer calor.
Els mesos de primavera són el març, l'abril, el maig i el juny.
La primavera comença el 21 de març i acaba el 21 de juny.
- A l'estiu fa molta calor i ens banyem a la platja. Normalment a l'estiu fem vacances.
Els mesos d'estiu són el juny, el juliol, l'agost i el setembre.
L'estiu comença el 21 de juny i acaba el 22 de setembre.
Freqüència
- Per indicar la freqüència amb què es fan les accions, fem servir les paraules i expressions que hi ha en els exemples següents, que estan ordenades de més freqüència o a menys freqüència:
Sempre arribo puntual a classe.
Gairebé sempre faig els deures de català.
Quasi sempre entenc què diu la tutora a classe.
Molt sovint menjo verdura, gairebé quatre dies la setmana.
Sovint faig compres per internet.
Cada dia faig esport pel parc.
Dia sí, dia no vaig a la piscina èr estar en forma.
Dos cops per setmana quedo amb els amics.
Un cop per setmana truco a la família.
Cada setmana netejo la casa.
Els caps de setmana surto de la ciutat.
Cada quinze dies vaig al cinema.
De vegades vaig a un restaurant car.
Alguna vegada agafo el tren per viatjar.
De tant en tant faig un sopar a casa amb els amics.
Gairebé mai llegeixo el diari en paper.
Quasi mai dino al restaurant.
Mai no surto de casa sense haver-me dutxat.
Bàsic 2
Expressions temporals en present, perfet, imperfet i passat perifràstic
- Usem el present per explicar accions actuals o habituals que es repeteixen.
Ara vaig al mercat a comprar fruita.
Cada dia menjo fruita després de dinar.
- Usem el perfet per explicar accions passades i la indicació de temps no ha acabat: avui, aquesta setmana, fa cinc minuts...
En canvi, usem el passat perifràstic quan ha acabat el període de temps indicat: ahir, fa cinc dies, fa deu anys, la setmana passada...
Avui ha fet fred tot el dia.
Fa cinc minuts he vist la Maria.
Fa una estona he pujat al tren.
Fa un moment ha sortit el sol.
Ahir va fer calor tot el dia.
Fa cinc dies vaig veure la Maria.
Ahir al matí vaig pujar al tren.
La setmana passada va fer sol cada dia.
- L’imperfet es fa servir per fer descripcions en passat, perquè indica accions que no acaben.
La ciutat que vam visitar era una meravella.
Al restaurant que vam anar ahir hi havia molta gent.
Ahir ens vam trobar la Maria; estava molt contenta.
Podeu ampliar aquesta informació amb la fitxa del contrast de passats.
Expressions temporals en l’actualitat
- Quan expliquem accions habituals i repetitives en l’actualitat o accions actuals fem servir el present:
De bon matí surt a passejar el gos.
Ara arriba a la feina.
Actualment treballa de comptable.
Cap al migdia passa per la biblioteca a buscar algun llibre per llegir.
A les dotze tocades torna a casa per preparar el dinar.
Havent dinat queda amb la colla per fer un cafè.
A mitja tarda passeja per la platja.
Després de passejar, reposa una estona.
Cap a les set del vespre torna cap a casa.
Cada vespre planifica què farà l’endemà.
A l'hora de sopar mira la televisió.
Havent sopat llegeix una estona.
De nit dorm com un soc.
Expressions temporals per explicar accions passades
- Referències de temps amb perfet, que indiquen accions passades, però la referència temporal és inacabada:
Aquesta nit he tingut un somni molt estrany.
Aquesta matinada he sentit com cridaven els veïns.
Aquest matí he anat a la feina amb tren.
Aquesta setmana he vingut tres dies a l’escola de català.
Aquest mes he après moltes paraules noves.
Enguany hem anat dues vegades de viatge.
Aquest estiu hem anat cada dia a la platja.
Aquest dilluns han inaugurat la nova biblioteca.
Fins ara no he viatjat a l’Àsia.
En tota la meva vida només he vist una vegada una aurora boreal.
- Referències de temps amb passat perifràstic: indiquen accions passades, però la referència temporal és acabada:
Ahir vaig anar a la fruiteria.
L'altre dia vaig veure la teva germana gran.
No fa gaire vaig visitar la família.
Vam arribar dilluns. L'endemà vam canviar d’hotel.
El dia 24 vam agafar un vol.
La setmana passada vaig comprar una taula nova.
El mes de gener em vaig inscriure al curs de català.
L'any 2020 vaig perdre la feina.
L'estiu passat vau fer una festa increïble.
Dilluns vam anar al cinema.
Expressions temporals en la narració
- Per narrar o explicar una història, fem canvis de temps verbals, i passem de l’imperfet per descriure al passat perifràstic per explicar accions.
L'altre dia vaig visitar València. La ciutat estava plena de turistes.
Vam agafar el tren a les vuit. Després vam arribar a l’hotel, que era al centre.
Al cap d'una estona vam sortir a buscar uns amics que vivien a la ciutat des de feina un mes.
Mentre esmorzava vaig sentir com cridaven els veïns. Hi havia una baralla al pis del costat.
Aleshores va arribar la policia, que anava molt equipada.
De sobte es va sentir un cop molt fort a la porta, que era blindada.
- Algunes paraules i expressions que poden ser útils per fer una narració i enllaçar les frases:
l’altre dia, la setmana passada, fa tres mesos…
després, llavors, aleshores, a continuació, tot seguit, més tard…
al cap d’una estona, ben entrada la tarda, cap al vespre…
finalment, l'endemà…
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 26. L'esquema i el resum
- 29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català