16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats

Els diftongs

Cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula és una síl·laba. En general, una paraula té tantes síl·labes com vocals. Però hi ha casos en què trobem dues vocals a la mateixa síl·laba; són els diftongs. Si tenim dues vocals seguides que formen part de síl·labes diferents, es tracta de hiats.

• Per tant, per separar les paraules en síl·labes cal tenir en compte els grups de vocals (diftongs i hiats) i els grups consonàntics (dígrafs o altres).
   
• Els diftongs són grups de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba. Perquè hi hagi diftong una de les dues vocals ha de ser una i o una u, és a dir, una vocal dèbil, tot i que no totes les combinacions en què hi ha una i o una u formen diftong. Vegem-ho amb les paraules següents:
     creu, mai, niu, feu… són monosíl·labes tot i que tenen dues vocals: fan diftong.
     fa/reu, mi/reu, re/cau, re/noi… són paraules de dues síl·labes amb tres vocals: tenen diftongs.
   
• Cal tenir en compte que la vocal dèbil (i, u) d’un diftong és una semivocal, no pas una vocal. És important tenir-ho en compte per seguir les normes d’accentuació.
     pareu > pa/reu: paraula aguda, acabada en semivocal → no s’accentua
     carai > ca/rai: paraula aguda, acabada en semivocal → no s’accentua
     cantàveu > can/tà/veu: paraula plana, acabada en semivocal → s’accentua
     fèieu > fè/ieu: paraula plana, acabada en semivocal → s’accentua
     patíssiu > pa/tís/siu: paraula plana, acabada en semivocal → s’accentua

Casos en què hi ha diftong

Tenim un diftong quan pronunciem dues vocals en una sola síl·laba. Cal tenir present que hi ha vocals fortes (a, e, o) i vocals dèbils (i, u), que quan es combinen formen diftong.

• Parlem de diftongs decreixents quan tenim una vocal seguida d’una de dèbil: vocal + vocal dèbil.
     cai/re, rei/na, boi/na, buit; xer/rai/re, ser/vei, boi/na, bui/dar…
     cau/re, fa/reu, riu, bou; cau, neu, piula, re/mou…
  
  Per tant, com ja acabem de veure, entre els diftongs decreixents també hi ha la combinació de dues vocals dèbils (i, u):
     riu, ciu/tat, cui/na, frui/ta, piu/la…
  
  Les combinacions ii i uu són molt poc freqüents, amb paraules com novii o duu, en què hi ha un diftong.
   
• Tenim diftongs creixents quan hi ha una vocal dèbil seguida d'una de forta. Aquests casos es donen en les combinacions gu i qu + vocal.
     gua/nyar, ai/güe/ra, pin/güí, ai/guós
     qua/ran/ta, qües/ti/o/na/ri, a/de/qüi, quò/rum
  
  Fixeu-vos que el diftong es forma quan la u sona: aigüera té diftong, però guerra no en té.
  
  I també es forma un diftong creixent quan hi ha una vocal dèbil i una vocal forta a principi de mot o quan una vocal dèbil queda entre vocals.
     io/de, io/ga, io/gurt, hie/na, hiat, ian/qui, iar/da, ia/ia, uom/bat, ien…
     re/ia, re/iet, jo/ia, du/ia, fe/ia, cre/uar, tre/uen, co/uen, ri/uen, se/uen…

Quadre resum dels tipus de diftongs

Casos en què no hi ha diftong

Quan pronunciem dues vocals seguides en síl·labes diferents tenim un hiat. Això passa en els casos següents:

• En la combinació de dues vocals fortes (a, e, o):
     aeri, teatre, coalició, eòlica…, que pronunciem a/e/ri, te/a/tre, co/a/li/ci/ó, e/ò/li/ca…
   
• Quan hi ha una vocal dèbil (i, u) entre una consonant i una vocal:
     ciència, suor…, que pronunciem ci/èn/ci/a, su/or… 
   
• A part dels hiats, quan tenim el grup gu o qu seguit de i o e, en què la u no sona, no es forma cap diftong, ja que fonèticament no es pronuncien dues vocals juntes en una mateixa síl·laba:
     guitarra, guerxo, quina, esquena…

Els hiats

• Les combinacions de vocals en contacte, dins d’una paraula, que no són a la mateixa síl·laba formen hiats. Trobem grups de vocals en síl·labes separades quan una i o una u es troben abans de les vocals a, e o o:
     à/vi/a, ci/èn/ci/a, ri/e/ra, cu/a, ca/mi/ó,
     du/a/na, fu/et, pu/e/ril, su/o, far/mà/ci/a…