Cercar Cerca avançada
Tornar

39. Els pronoms relatius

Elemental 2

Les frases de relatiu

Una frase de relatiu complementa un nom. Aquest nom precedeix la frase, i és per això que l’anomenem antecedent. La frase de relatiu s'anomena adjectiva perquè fa la funció d’un adjectiu i, per tant, complementa el nom. Per exemple:

   La noia que has contractat… és el mateix que La noia contractada
 

En aquest cas la noia és l’antecedent i la frase de relatiu és que has contractat, un tipus de frases que sempre comencen per un pronom que anomenem pronom relatiu.

   La noia és alta. Has contractat la noia.

Les frases de relatiu ens permeten agrupar frases simples que comparteixen elements, i formar frases compostes amb el pronom de relatiu que.

   La noia que has contractat és alta.
   Has contractat la noia que és alta.

Frases de relatiu explicatives i especificatives

  Frase amb relatiu simple que Frase amb relatiu compost qual

Frases relatives explicatives
(amb coma abans del relatiu)

que es pot substituir pel relatiu compost amb qual

Els balcons, que donen a la plaça, eren oberts. Els balcons, els quals donen a la plaça, eren oberts.
Les propostes d'esmena, que havia presentat l'oposició, no es van acceptar. Les propostes d'esmena, les quals havia presentat l'oposició, no es van  acceptar.

Frases relatives especificatives
(sense coma abans del relatiu)

que NO es pot substituir pel relatiu compost amb qual

Els balcons que donen a la plaça eren oberts; els altres, tancats. Els balcons els quals donen a la plaça eren oberts; els altres, tancats.
Les propostes d'esmena que havia presentat l'oposició no es van acceptar; en canvi, les del partit del govern, sí. Les propostes d'esmena les quals havia presentat l'oposició no es van acceptar; en canvi, les del partit del govern, sí.

Per ampliar aquesta informació consulteu la fitxa sobre el complement del nom.

Elemental 3

Tipus de relatius

A les oracions de relatiu hi ha un antecedent i un pronom relatiu, que el substitueix. Vegem-ho amb un exemple:

   L’alumne que s'ha matriculat aquesta setmana és ucraïnès.

En aquest exemple hi ha dos verbs. Tenim, per tant, dues oracions:
   L'alumne s'ha matriculat aquesta setmana.
   L'alumne és ucraïnès.

A la frase d'exemple veiem que l'element repetit, que és l’antecedent (l'alumne) està substituït per un pronom relatiu (que), fet que ens permet formar una sola frase de relatiu. A les dues frases amb què la podem dividir, l’antecedent és el subjecte a totes dues oracions, però no sempre és així, tal com veurem en els diversos tipus d’oracions que veurem tot seguit.

Depenent del tipus d’oració de relatiu i de quins elements acompanyen el pronom, farem servir un tipus de relatiu o un altre. Tot seguit hi ha una llista amb els tipus de relatius que hi ha i tot d'oracions que segueixen l’exemple que acabem d'exposar.

  • Relatiu simple fort: què, qui
    Els relatius simples forts són què, que substitueix antecedents que són objectes o conceptes abstractes, i qui, que substitueix antecedents corresponents a persones.
    Fem servir aquests relatius quan hi ha una preposició, amb verbs preposicionals.

     a, per, de,     +       què
     en, amb                 qui

        L'assumpte a què et refereixes ja està resolt.
        Les dues oracions que formen aquesta frase són: L’assumpte ja està resolt. Et refereixes a l’assumpte.
  
        Seguint aquest mateix model hi ha els exemples següents:
          No la conec, la persona de qui em parles.
          Podreu adreçar-vos directament a les persones a qui vulgueu fer consultes.
          Digui'm el nom de la persona amb qui vol parlar, si us plau.
          Com es diu l'eina amb què es claven els claus?

        Els relatius forts (què, qui) són equivalents i es poden substituir pels relatius compostos corresponents:
             el qual, la qual, els quals, les quals

       
Per tant, podem dir, indistintament:
         La foto de què parlàvem és aquesta. La foto de la qual parlàvem és aquesta.
         L'estri amb què treballes és perillós. L'estri amb el qual treballes és perillós.
         La persona en qui penses és aquí. La persona en la qual penses és aquí.
         El banc per què treballaves ha fet fallida. El banc pel qual treballaves ha fet fallida.
         L’ordinador a què et referies s’està actualitzant. L’ordinador al qual et referies s’està actualitzant.
       

  • Preposició + relatiu compost
    Els relatius compostos són el qual, la qual, els quals, les quals.
    Cal utilitzar el relatiu compost quan el relatiu va darrere de preposicions diferents de les del quadre anterior.

     sota, contra, cap a, fins a,                  
     davant, a partir de.                                el qual, la qual

     a través dedes de, entre,           +       els qual, les quals
     malgrat, per mitjà de,
     segons, sense                

       Aquesta és la palmera sota la qual feia la migdiada.
       Les dues oracions que formen aquesta frase són: Aquesta és la palmera. Feia la migdiada a sota la palmera.

       Seguint aquest mateix model hi ha els exemples següents:
         Es tracta d'una actitud contra la qual cal estar alerta.
         Van fer unes manifestacions davant les quals ningú va protestar.
        Agafeu l'itinerari de la dreta, a través del qual arribareu a l'estany.
        Es tracta d'una tendència cap a la qual van convergint els artistes del tombant de segle.
        Llavors va sortir al balcó, des del qual es podia contemplar tota la ciutat.
        Aquest és el límit fins al qual estem disposats a arribar.
       Són uns arguments contra els quals es fa difícil discutir.

  • Complement d’un nom amb relatiu compost
    Fem servir els relatius compostos per substituir un complement del nom.

     nom + del qual, dels quals, de la qual, de les quals

     De seguida vaig veure el menjador.
     La porta del menjador em va deixar meravellada.


     A partir de les oracions anteriors, podem formar la frase de relatiu següent:
     De seguida vaig veure el menjador, la porta del qual em va deixar meravellada.

     Seguint aquest mateix model hi ha els exemples següents:
      La casa tenia un jardí ombrejat, la tanca del qual era de ferro forjat.
      Hem comprat una calaixera, els calaixos de la qual tenen dibuixos pintats a mà.
      Hi havia dues finestres que anaven de paret a paret, les cortines de les quals eren de lli.
      Al jardí hi havia uns arbres centenaris, l'alçada dels quals sorprenia tots els visitants.

  • Oracions substantives
    Són oracions, com el seu nom indica, que fan la mateixa funció que un nom.
    En aquest cas fem servir els relatius següents:

     qui, el qui, la qui, els qui, les que
     aquell que, aquella que, aquells que, aquelles que
     tothom qui, allò que, el que

    Hi ha qui creu que existeixen les bruixes.
    Qui cregui que cal fer un nou pla de treball que ho comuniqui.
    Això que ho faci qui vulgui.
    El porter és qui vigila les entrades i les sortides del personal.
    Jo no soc el qui et penses.
    Ella no és la qui et penses.
    Ells no són els qui han de fer aquesta feina.
    Ho va fer com aquell qui no vol la cosa.
    Tothom qui vulgui, que vingui.
    Escolta el que et dic!
    El que et volia dir és el següent…
    Allò que et volia dir, ja t'ho diré demà.

Intermedi 3

Escrivim que o què?

És important no confondre la pronúncia de que i què en català oriental. Quan no duu accent, s’ha de pronunciar amb vocal neutra en el català oriental i escriure’l sense accent.

Tot seguit us donem algunes indicacions que us poden ser útils per distingir les dues partícules.

La conjunció que, sense accent

  • No es pot suprimir.
       M’han demanat que compri dues garrafes d’aigua. (i no: *M’han demanat compri dues garrafes d’aigua.)
       Espero que vinguis aviat. (i no: *Espero vinguis aviat.)
  • No s’ha d’ometre darrere de l’adverbi d’afirmació .
       Jo no ho crec, però ell sí que ho pensa. (i no: *Jo no ho crec, però ell sí ho pensa.)
  • No pot anar precedit de preposició.
       Estic contenta que hagis vingut. (i no: *Estic contenta de que hagis vingut.)

El pronom relatiu que, sense accent

  • Com tots els pronoms relatius, d’una banda, substitueix un element (l’antecedent) de l’oració que ha aparegut abans; de l’altra, fa d’enllaç entre dues oracions. Pot fer les funcions de subjecte, complement directe i circumstancial de temps. Vegem-ne alguns exemples a continuació:
       El meu germà, que acaba d'arribar, fa cara d'enfadat.
       El llapis que fas servir és meu.
       Ens podem trobar el dia que vulguis.

    En totes tres frases, l’antecedent apareix dins del requadre. En el primer cas, la funció del relatiu és la de subjecte (és com dir el meu germà acaba d’arribar); en el segon, fa de complement directe ([tu] fas servir el llapis), mentre que en l’últim la funció del pronom és de circumstancial de temps.

El quantitatiu que, sense accent

  • Indica una quantitat considerable i acompanya un adjectiu o un adverbi.
       Que gran que ets!
       Que tard s’ha fet! He de marxar!
       Caram, que cara que és la benzina!

L’interrogatiu què, amb accent

  • Sempre duu un verb al costat i equival a 'quina cosa'.
       Què dius?
       Què fas aquest vespre?
       A què et dediques?

El relatiu compost què, amb accent

  • En aquest cas equival a el qual, la qual, els quals, les quals, i duu una preposició al davant, tal com hem vist anteriorment en aquesta mateixa fitxa.
       La pel·lícula a què fas referència ha guanyat un premi.
       El curs a què t'has matriculat té d’una trentena de places.
       La ciutat en què vius és molt tranquil·la.
       El grup amb què viatjo és de Mallorca.

Filtres

Nivell