Cercar Cerca avançada
Tornar

2. Els noms i els adjectius

Bàsic 1

Els noms

Un nom és una paraula que serveix per designar objectes, persones, idees… Són noms paraules com ara elefant, pi, taula, moble, felicitat, Catalunya, ordinador…

Tots els noms tenen un gènere determinat, masculí o femení, i els podem assignar un nombre, singular o plural.

→ elefant és un nom masculí singular; taula és un nom femení singular
→ elefants és un nom masculí plural; taules és un nom femení plural

Pots consultar les fitxes del gènere i del nombre.

Classificació dels noms

  • Els noms comuns fan referència a objectes, éssers animats, éssers inanimats o conceptes. S’escriuen en minúscula.
       dona, lleó, muntanya, diners, simpatia…
     
  • Els noms propis designen individualment un ésser únic, un lloc concret. S’escriuen en majúscula inicial i són els noms de persona, els noms de lloc, els noms dels països i dels personatges de ficció.
       la Joana, en Pere, el Montseny, Alacant, Palma, Andorra, la Catalunya del Nord, la Unió Europea, en Massagran…

Els adjectius

Els adjectius serveixen per descriure les persones, els animals i les coses. Indiquen les qualitats i les característiques dels éssers o les coses.
   La noia curiosa mirava per la finestra oberta.

Els adjectius poden tenir diferent gènere, masculí o femení, o nombre, singular o plural. Els adjectius coincideixen en gènere i nombre amb el nom que complementen.
   la samarreta vermella, el llibre blanc, la noia simpàtica, el país extraordinari, els viatges interessants
 

Pots consultar les fitxes del gènere i del nombre.

Els gentilicis

Els gentilicis són els noms i els adjectius amb què es designa les persones i els objectes en relació amb el lloc de procedència.
   de Catalunya > català
   del Brasil > brasiler
   del Marroc > marroquí

Per tant, relacionen un nom propi amb un nom comú o un adjectiu:
   Aquest cuiner català és conegut arreu del món.
   A la classe hi ha senegalesos, russos, colombians i un alumne veneçolà.

Tot seguit hi ha una llista de llocs amb el gentilici corresponent:
   de l’Àfrica > africà, africana
   d’Amèrica > americà, americana
   de l’Àsia > asiàtic, asiàtica
   d’Europa > europeu, europea

   d’Albània > albanès, albanesa
   del País Basc > basc, basca
   del Brasil > brasiler, brasilera
   de Colòmbia > colombià, colombiana
   de França > francès, francesa
   del Marroc > marroquí, marroquina
   de Rússia > rus, russa
   del Senegal > senegalès, senegalesa
   d’Ucraïna > ucraïnès, ucraïnesa
   de Veneçuela > veneçolà, veneçolana

  Pots consultar la llista completa de gentilicis a la fitxa corresponent.

Bàsic 2

D’alguns noms comuns podem obtenir el nom d’algunes activitats, oficis o professions. Això ho fem afegint algunes lletres als noms:

   jardí > jardiner
   carta > cartera
   camió > camionera

Sufix que afegim al nom Nom de l’ofici, l’activitat o la professió
-er, -era
-aire
-à, -ana
-ant
-ista
-or, -ora		 fusta > fuster, fustera; carta > carter, cartera
escombra > escombriaire
cirurgia > cirurgià, cirurgiana
estudiar > estudiant
piano > pianista; trompeta > trompetista
jugar > jugador, jugadora

Bàsic 3

Els adjectius superlatius i els diminutius

  • Els adjectius superlatius expressen una qualitat o modalitat en un nivell d'intensitat màxim. Per formar els adjectius superlatius fem servir els sufixos següents:
Adjectiu superlatiu Terminació  Adjectiu superlatiu
ple
negre
sec
content       
gruixut		 -íssim
-íssima
-íssims
-íssimes		 pleníssim, pleníssima, pleníssima, pleníssimes
negríssim, negríssima, negríssims, negríssimes
sequíssim, sequíssima, sequíssims, sequíssimes
contentíssim, contentíssima, contentíssims, contentíssimes
gruixudíssim, gruixudíssima, gruixudíssims, gruixudíssimes
  •  L’adjectiu diminutiu afegeix una idea de petitesa o una connotació afectiva. Es forma amb els sufixos següents:
Adjectiu Terminació Adjectiu diminutiu
petit
groc
bonic
curt
calent		 -et
-eta
-ets
-etes		 petitet, petiteta, petitets, petitetes
groguet, grogueta, groguets, groguetes
boniquet, boniqueta, boniquets, boniquetes
curtet, curteta, curtets, curtetes
calentet, calenteta, calentets, calentetes

Elemental 2

Els plural dels substantius i els adjectius

  • La formació del femení es fa afegint una -a a la forma no marcada, que correspon a la forma del masculí singular. Per formar el plural, cal afegir-hi una -s, i si volem formar el femení plural, s’hi afegeix -es. A la llista següent hi ha adjectius bàsics en què per aplicar-hi aquest paradigma hi ha canvis ortogràfics.
Masculí singular  Femení singular  Masculí plural  Femení plural
verd
dolent
rodó
nostre
groc
nebot
blau 
lleig
boig
tranquil
blanc
ros
oncle		 verda
dolenta
rodona
nostra
groga
neboda
blava
lletja
boja
tranquil·la
blanca
rossa
tia		 verds
dolents
rodons
nostres
grocs
nebots
blaus
lletjos
bojos
tranquils
blancs
rossos
oncles		 verdes
dolentes
rodones
nostres
grogues
nebodes
blaves
lletges
boges
tranquil·les
blanques
rosses
ties
  • Hi ha adjectius que tenen una forma de plural no diferenciada entre el masculí i el femení.
Masculí i femení singular Masculí i femení plural
corrent
amable
integral
marró
violeta		 corrents
amables
integrals
marrons
violetes

Derivats

Noms abstractes
-etat -itat -ància -ió -dat, -tat
sobri > sobrietat 
notori > notorietat
segur > seguretat
escàs > escassetat  
breu > brevetat
arbitrari > arbitrarietat
contrari > contrarietat		 tenaç > tenacitat
capaç > capacitat 
periòdic > periodicitat 
còmic> comicitat
elèctric > electricitat
probable > probabilitat  
idoni > idoneïtat		 constant > constància
abundant > abundància
elegant > elegància
extravagant > extravagància
exuberant > exuberància
ignorant > ignorància
intolerant > intolerància		 indecís > indecisió   mal > maldat
igual > igualtat
cruel > crueltat
Tendència o propensió
-ós, -osa -enc, -enca
roca > rocós, rocosa
seda > sedós, sedosa
llard> llardós, llardosa
càrrega > carregós, carregosa
espai > espaiós, espaiosa		 Nadal > nadalenc, nadalenca
Pirineu > pirinenc, pirinenca
agre > agrenc, agrenca
estiu> estiuenc, estiuenca
pissarra > pissarrenc, pissarenca
roig > rogenc, rogenca

 Podeu ampliar la informació sobre derivació amb la fitxa dels processos de formació lèxica.

Elemental 3

Diminutius

petit, petita
taula
cafè
cara		 petitet, petiteta
tauleta
cafenet
careta		 petitó, petitona
cafetó
carona		 petitonet, petitoneta
cafetonet

Compostos per partícules. Sentit negatiu del radical

des- 
im-
in-
il-

 agradable      
avinent
fet
feliç
cobrable
pagable
limitat		  desagradable      
 desavinent
 desfet
 infeliç
 incobrable
 impagable
 il·limitat

Podeu consultar la fitxa sobre els processos de derivació per aprofundir en l’ús de sufixos per formar paraules.

Intermedi 1

La classificació dels noms

Els noms o substantius es classifiquen en:

  • Nom comú: fa referència a éssers, objectes o conceptes en general: pedra, valor, grandesa, gos, pau…
  • Nom propi: nom que designa la individualitat d'un ésser, i s’escriu amb majúscula inicial: Marta, l'Índia, Sol, Astèrix…

Entre els noms propis, distingim:

  • Antropònims: designen una persona: Laia, Pau, Cèlia…
  • Topònims: designen un lloc concret amb nom propi: el Montseny, el Besòs, Eivissa, Occitània, la Unió Europea…

Segons el significat, un nom pot ser:

  • Concret o abstracte, depenent de si s'aplica a elements materials que es poden percebre amb els sentits, o bé anomena un concepte, una qualitat o un estat que existeix en el pensament i no es pot palpar ni percebre:
       cadira, sorra, serp… són noms concrets
       amor, amistat, felicitat, por, idea… són noms abstractes
     
  • Individual o col·lectiu si designa un sol ésser o un sol objecte o bé designa un conjunt:
       ocell, gos, cama, llum… són noms concrets
       alumnat, ramat… són noms col·lectius
     
  • Comptable o incomptable, depenent de si admet els numerals o no, és a dir, si es podem comptar amb unitats o no:
       taula, auricular, persona… són noms comptables
       diners, sucre, calor, paciència… són incomptables perquè no es mesuren amb unitats: no puc tenir *una paciència ni *dues calors, sinó que la quantifico dient molta paciència i poca calor, per exemple.

Segons la formació els noms poden ser:

  • Simples o compostos, depenent de si estan formats per un sol mot o per més d’un mot:
       mosca, xoc, boca… són noms simples
       llevataques, bocamoll, caçapapallones… són paraules compostes

És important observar que els noms poden pertànyer a diverses categories alhora.
           ordinador és un nom comú, concret i individual
           multitud és un nom comú, abstracte i col·lectiu

Suficiència 1

La col·locació dels adjectius respecte dels noms

  • La posició habitual de l’adjectiu és darrere del nom, en què té un valor especificatiu.
       la llengua catalana, l’ordre habitual, el telèfon mòbil…
     
  • La posició de l’adjectiu davant del nom té un valor explicatiu, subjectivament o afectivament, d’allò que significa el nom.
       el petit cafè, el gran personatge, la gran sort…

    Hi ha casos en què posem l'adjectiu davant del nom:
    • Quan volem que l'adjectiu tingui una funció valorativa:
         un pobre noi, una gran impressió, un petit problema
    • Quan tenen un valor proper als quantificadors indefinits.
         una simple formalitat, un mer tràmit
    • Quan formen part de locucions fixades:
         un llarg etcètera, un autèntic escàndol, la vella escola, una gran notícia, un alt càrrec…
    • Amb els adjectius ordinals:
         el desè pis, la primera persona
    • Alguns adjectius concrets els posem davant del nom:
         el pròxim tren, el presumpte culpable, el darrer dia, l'última fila
    • Quan hi ha sintagmes nominals complexos, amb més d’un adjectiu o amb complement del nom:
         una llarga carrera laboral, una intensa setmana festiva, una lluminosa casa de fusta…

Podeu completar aquesta informació amb la fitxa dels adjectius bo i dolent, que van davant i darrere el verb amb formes diferents.

Etiquetes: adjectius, augmentatiu, derivació, derivat, despectiu, diminutiu, gentilici, noms

Enllaços relacionats

Filtres

Nivell