11. Les oracions subordinades
Elemental 2
Oracions substantives
Sovint trobem frases en què hi ha dos verbs i donem informació sobre alguna cosa que algú ha dit. Si algú pregunta “Com et dius?”, puc explicar que “Em pregunten com em dic” o “Em van preguntar com em deia”. En aquests casos, els temps verbals de la frase estan marcats per quin és el temps verbal de l’oració principal: em pregunta, m’ha preguntat, em va preguntar…
Les frases en què s’explica alguna cosa que algú ha dit són frases amb informació reportada. Tot seguit en presentem alguns exemples introduïts per si o per que:
| Algú diu… | Algú explica què han dit… |
|---|---|
|
Volen un advocat d’ofici? Ha vist mai l’acusat? Va veure l’acusat aquell dia? |
Em pregunta si volem un advocat d’ofici. Em pregunta si he vist mai l’acusat. Em demana si vaig veure l’acusat aquell dia. |
|
No conec aquest senyor. Tornaré aviat. He arribat massa d’hora. Et vaig veure per la finestra. No hi ha hagut cap detingut. Calleu! |
Declara que no coneix aquell senyor. Explica que tornarà aviat. Assegura que ha arribat massa d’hora. Confessa que l’ha vist per la finestra. Confirma que no hi ha hagut cap detingut. Ens diu que callem. |
|
No el conec. No el vaig veure. No l’havia vist mai. |
Nega que el conegui. Va negar que l’hagués vist. |
Interrogatives indirectes
Hi ha la mateixa correspondència entre els temps verbals que hi ha a les interrogatives indirectes, en què reportem informació. Fixeu-vos que l’oració subordinada actua de complement directe.
| Interrogativa directa | Interrogativa indirecta: informació reportada |
|---|---|
| On vius? | Li pregunta on viu. Pregunta-li on viu. Li va explicar on vivia. Li va preguntar on vivia. Li ha preguntat on viu. |
| Quan has arribat? | Li comenta quan ha arribat. Li pregunta quan ha arribat. Li va preguntar quan havia arribat. |
| Qui és? Com es diu? Per què ha arribat tan tard? | Li pregunta qui és, com es diu i per què ha arribat tan tard. Li explica qui és, com es diu i per què ha arribat tan tard. Li va preguntar qui era, com es deia i per què havia arribat tan tard. Li va explicar qui era, com es deia i per què havia arribat tan tard. |
Trobaràs més informació sobre l’ús i la correspondència dels temps verbals en aquesta fitxa.
Subordinades amb infinitiu
En aquest cas, l’oració subordinada fa de subjecte i presenta una construcció amb verb en infinitiu o que. La correspondència de temps verbals es representa al quadre següent.
| Construcció verbal | Correspondència verbal | Exemple |
|---|---|---|
| en present | + infinitiu | Convé anar-hi. És aconsellable anar-hi. |
| + que + present de subjuntiu | Convé que ells hi vagin. És recomanable que ell hi vagi. |
|
| en condicional | + infinitiu | Convindria anar-hi. Seria aconsellable anar-hi. |
| + que + imperfet de subjuntiu | Convindria que ells hi anessin. Seria recomanable que ell hi anés. |
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 26. L'esquema i el resum
- 29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català