15. L'indicatiu: present, futur i condicional

Present d'indicatiu. Verbs regulars

• Els verbs regulars fan de model per a molts altres verbs, que segueixen la mateixa forma i terminació.
   
• Hi ha tres conjugacions o grups de verbs:
  • la primera: verbs acabar en -ar
  • la segona: verbs acabat en -er o -re
  • la tercera: verbs acabats en -ir
     

• Són verbs de la 1a conjugació: cantar, parlar, menjar, dinar, passejar…
     A classe parlem català.
     Cada dia dinem a les dues.
   
• De la 2a conjugació hi ha: témer, beure, seure, creure…
     Bevem aigua molt sovint quan fa calor.
     Tu creus que vindrà el teu amic a la festa?
    
• De la 3a conjugació tenim dos verbs model: el model servir que té -eix- a la majoria de persones, i el model dormir sense aquest increment. Són verbs de la 3a conjugació: conduir, traduir, patir, sortir, avorrir…
     A classe no ens avorrim gens ni mica.
     Sempre tradueix els exercicis abans de resoldre’ls.
   
• Els verbs que afegeixen l'increment -eix- es diuen incoatius i segueixen el model de servir. Aquest increment de lletres no es fa ni a la primera ni a la segona persona del plural.
     En Joan condueix el camió.
     Aquesta fàbrica produeix moltes mercaderies.
   
• Els verbs de la 3a conjugació que no afegeixen l'increment -eix- es diuen purs i segueixen el model de dormir.
     El nen dorm tot el matí.
      A quina hora surts de casa?

Alerta!

• Es conjuguen com dormir i són verbs purs: ajupir, bullir, mentir, sentir, morir… 
     Les plantes es moren per manca d'aigua.
     Bull la pasta amb molta aigua.
     Quan m'ajupo em fan mal les cames.
   
• Es conjuguen com servir i són verbs incoatius: llegir, fregir, vestir-se, repartir...
     Llegeixo les notícies cada dia.
     Fregeix les patates per fer la truita.
     Es vesteix de gala quan surt de festa.
   
• Hi ha alguns verbs que sovint ens fan dubtar quin model segueixen. Els verbs següents segueixen el model dormir:
     obrir: Em sembla que truquen a la porta, l'obres?
     omplir: Cada temporada omples l'armari amb roba nova.
     sortir: Quan surten del despatx?
     collir: Cada tardor cullen uns quants cistells de bolets.
     escopir: Si t'empasses una mosca, escup-la!
     tossir: Tusses molt, darrerament; t'ho hauries de fer mirar.
     cosir: Cusen els botons de la camisa amb molta cura.
     fugir: Cada vegada que veig una discussió, fujo.

Present d'indicatiu. Verbs irregulars

• Hi ha alguns verbs que no segueixen els models anterior. Són verbs irregulars:

• Es conjuguen com prendre: vendre, aprendre, comprendre, encendre, entendre, respondre…
     Aprenc moltes coses dels companys de classe, i sempre els responc en català.
   
• Com els verbs acabats en –ndre, els acabats en –ldre: resoldre, resolc, resols, resol, resolem, resoleu, resolen.
     Resolem els exercicis cada dia a classe, però jo els resolc a casa tot sol abans de venir.
   
• Com el verb escriure, també canvien la u per la v els verbs beure, deure, moure, ploure… 
     Quan sortim d'excursió bevem molta aigua.
     Ens movem molt, quan som a classe.
   
• El verb anar-se’n, sinònim de marxar, pot anar seguit de les preposicions de o a. 
     Me’n vaig d’aquí. Me’n vaig a dormir.
   
• [*] Les formes en plural del verb anar-se'n corresponen a nosaltres i a vosaltres, ens n’anem i us n'aneu, les podem escriure sense apostrofar, que és la forma habitual de pronunciar-les.
    
     Ens en anem, que és tard. I vosaltres, us quedeu o també us en aneu?

Present de verbs regulars: 1a conjugació -ar (ara, en aquest moment, cada dia)

Alerta!

Usem el present:

— Per parlar d’accions que passen en el moment en què es parla:
         -Què fa la Maria?
         -És a la sala d’estar. Mira la tele.

— Per parlar d’accions habituals:
          Cada dia em llevo a les set.

— Per a les descripcions atemporals:
          La Maria és baixa, morena i porta ulleres.

Present de verbs regulars: 2a conjugació -er / -re i 3a conjugació -ir
(ara, en aquest moment, cada dia):

[*] Tal com hem dit anteriorment, les formes ens n'anem i us n'aneu es poden escriure sense apostrofar, perquè és la manera habitual de pronunciar-les.

   Vinga, recolliu que ens en anem.
   Quan us en aneu, tanqueu la porta amb clau.

Present de verbs irregulars (ara, en aquest moment, cada dia)

Futur d'indicatiu regular

• El futur expressa accions per demà, d'aquí uns dies, la setmana que ve…
   
• Es forma amb l’infinitiu + les terminacions següents:

Alerta!

Usem el futur simple:

— Per parlar d'accions que sabem que passaran en un temps posterior a l'actual:
          Demà em llevaré a les vuit.

— Per fer prediccions futures que no sabem si passaran o no:
          L'any que ve aniré al gimnàs cada dia.

Condicional