Cercar Cerca avançada
Tornar

33. El complement preposicional

Elemental 1

Verbs amb preposició

El complement preposicional és un complement verbal que va introduït per una preposició que està determinada pel verb. És a dir, hi ha verbs que necessiten tenir una preposició per al complement que els acompanya: a, amb, en, de. 

Fixeu-vos en aquests verbs:
   En Pere s’assembla a l’àvia Teresa.
   Sempre he pogut comptar amb ells.
   La Carla confia molt en la seva capacitat.
   L’èxit sempre depèn de les circumstàncies.

Aquests complements es poden substituir per pronoms febles. Si el complement té la preposició a, amb o en, el pronom és hi. Si el complement té la preposició de, el pronom és en.
   En Pere s’hi assembla. ← (a la seva mare)
   Sempre he pogut comptar-hi. Sempre hi he pogut comptar. ← (amb la teva ajuda)
   La Carla hi confia molt. ← (en les seves capacitats)
   L’èxit sempre en depèn. ← (de l’esforç invertit)

Alguns verbs preposicionals

  • Recordar-se de… 
       Em recordo de quan era petit. Me’n recordo.
       Et recordes del que t’he dit? Te’n recordes?
       Es recorda molt sovint de vosaltres. Se’n recorda.
       Ja no ens recordem del que fèiem abans. Ja no ens en recordem.
       Us recordeu d’aquell programa? Us en recordeu?
       No es recorden de nosaltres. No se’n recorden.
     
  • Assabentar-se de…
      Ja t'has assabentat de la notícia? Ja te n'has assabentat?
      Ell s'ha assabentat de la notícia. Ell se n'ha assabentat.
      No ens assabentem de les notícies. Mai no ens n'assabentem.
      Sempre us assabenteu de les notícies. Sempre us n'assabenteu.
      Jo m'he assabentat de la notícia avui. Jo me n'he assabentat avui.     
     
  • Estar d’acord amb…
       Estic d’acord amb tu. Hi estic d’acord.
       Si estàs d’acord amb el projecte, signa. Si hi estàs d’acord, signa.
       No està d’acord amb el resultat de la prova. No hi està d’acord.
       No estem d’acord amb els caps de l’organització. No hi estem d’acord.
       Esteu d’acord amb mi? Hi esteu d’acord?
       Estan d’acord amb la nova normativa. Hi estan d’acord.  
     
  • Interessar-se per…
       M’interesso per la fauna autòctona. M’hi interesso.
       T’interesses pels conflictes internacionals. T’hi interesses.
       Es va interessar per les noves tecnologies. S’hi va interessar.
       Ens interessem per la literatura medieval. Ens hi interessem.  
       Us interessareu per aconseguir el títol. Us hi interessareu.
       S’interessaven per la música clàssica. S’hi interessaven.
     
  • Assemblar-se a…
       M’assemblo a la Núria. M’hi assemblo.
       T’assembles a ta mare. T’hi assembles.
       S’assembla a son germà. S’hi assembla.
       Ens assemblem a la mare. Ens hi assemblem.
       Us assembleu a l’avi. Us hi assembleu.
       S’assemblen al pare. S’hi assemblen.
     
  • Fixeu-vos que aquest darrer verb, assemblar-se, també té un ús no preposicional:
       La meva germana i jo ens assemblem.
       En Joan i el seu cosí no s’assemblen gaire.
       El teu pare i tut us assembleu molt.
     

Intermedi 3

El complement preposicional o de règim verbal sempre és introduït per una de les preposicions següents:

a Contribuïm a la reconstrucció del campanar amb un donatiu.
de No et descuidis d’avisar-me.
en Sempre penso en vosaltres, quan hi aneu.
amb No s’ha fet mai amb gent com aquella.
per Em preocupo per vosaltres.

La presència d’una preposició o d’una altra depèn del verb. A continuació hi ha una llista d’alguns verbs o perífrasis verbals que normalment van amb preposició.

Preposició a Preposició de Preposició en Preposició amb Preposició per
accedir
acostumar-se
afanyar-se
atrevir-se
contribuir
dedicar-se
exposar-se
obligar
procedir
renunciar		 adonar-se
burlar-se
descuidar-se
dubtar
oblidar-se
parlar
penedir-se
recordar-se
riure's
queixar-se		 confiar
consistir
creure
entossudir-se
exercitar-se
implicar-se
pensar
interessar-se
vacil·lar
somiar		 anar amb compte
avenir-se
col·laborar
comptar
conformar-se
estar d'acord
fer-se
haver-n'hi prou
trobar-se
somiar		 atabalar-se
interessar-se
preocupar-se
amoïnar-se
optar
  • Sovint el complement preposicional s’adjunta a verbs que formen una expressió conjunta amb un nom o un adjectiu.
       Estic d’acord amb la proposta de celebrar el comiat divendres.
       Avui estem segurs d’haver encertat el plantejament.
  • La substitució pronominal del complement preposicional es pot fer amb les formes hi o en, segons la preposició que l’encapçali.
    • Quan va introduït per a, en, amb o per, se substitueix per hi:
         La Joana pensa en l’Aina. → La Joana hi pensa.
    • Quan va introduït per de, se substitueix per en:
         Sempre parlen de política. → Sempre en parlen.
       
  • Cal tenir en compte que hi ha verbs que canvien de sentit (o prenen un matís especial) quan s’usen amb preposició.
       Fer-se amb algú. (Fa referència a tractar-hi, parlar-hi, no té el sentit de fer.)
       Entendre en informàtica. (Es refereix a ser especialista, saber-ne, no té el sentit d’entendre.)

Etiquetes: canvi i caiguda de preposició, complement preposicional, règim verbal

Filtres

Nivell